Glandes inscriptae from the Roman city of Iluro (Mataró, Barcelona)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2024.392

Keywords:

Glandes inscriptae, Iluro (Mataró), Roman republican epigraphy, Hispania Citerior, 1st century BC

Abstract


The study of 189 lead slingshots from a 1st century BC cistern in the Roman city of Iluro (Mataró) allows us to present an important set of 38 epigraphs and symbols, most of which are unpublished. 29 glandes have the inscription CAL, another 8 with a symbol that might represent a schematization of an eagle with spread wings, and a single one with the fulmen symbol. Different hypotheses are presented about its origin and chronology, from its attribution to Domitius Calvinus, victorious against the Ceretans between 39 and 37 BC, to its possible relationship with an imperative, CAL[CA] (“defeat, wound…”), perhaps an acclamatio directed at the enemy.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Alföldy, G. (2000): «Wann wurde Tarraco römische Kolonie?». Epigraphai. Miscellanea epigrafica in onore di Lidio Gasperini. Tivoli, 3-22.

Amela, L. (2011): «Cn. Domicio Calvino y los ceretanos». Hispania Antiqua, 35: 43-65.

Amela, L. (2013-2014): «La conquista del norte peninsular. Primeros tanteos según las fuentes literarias». Hispania Antiqua, 37-38: 69-84.

Amela, L. (2014): «El conjunto monetal de Andagoste». Hécate, 1: 25-40.

Amela, L. (2015): «Sobre un pasaje de Livio (Liv. 34, 9, 3). La instalación de colonos cesarianos en Emporiae y el papel de Domicio Calvino». Tiempo y sociedad, 19: 58-74.

Babelon, E. y Blanchet, J. A. (1895): Catalogue des bronzes antiques de la Bibliothèque nationale. Ed. Leroux, París.

Bishop, M. C. (1988): «Cavalry equipment of de roman army in the first century A.D.». J. C.Coulston (ed.), Military Equipment and the Identity of Roman Soldiers.British Archaeological Reports- International Series 394. Oxford, BAR Publishing: 67-197.

Ble, E. (2016): Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período romano republicano (218-45 a.C.). La presencia del ejército romano a partir de sus evidencias arqueológicas metálicas. Tesis Doctoral Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. http://hdl.handle.net/2445/104489

Cerdà, J. A. (1982-1983): «Troballes a Can Genissans, al carrer de Sant Francesc d’Assís nº 16 (Mataró)». Laietania, 2-3: 286.

Clariana, J. F. (2004): «Consideracions sobre la gran cisterna romana del carrer Sant Francesc d’Assís de Mataró». Felibrejada, 69: 10-13.

Contreras, F.; Müller, R.; Muntaner, J. y Valle, F. (2006-2007): «Estudio pormenorizado de los glandes depositados en el CEHIMO». Cuadernos de Estudios del CEHIMO, 33: 1-47.

Count d’Albanie (1864): «Inscribed sling-bullet of lead, found in the district of Cordova, Spain». Proceedings of the Society of Antiquaries of London, ser. II, vol. II (21 noviembre 1861 - 16 junio 1864): 266-269.

Crawford, M. H. (1974): Roman republic coinage. Cambridge, Cambridge University Press.

Díaz Ariño, B. (2005): «Glandes inscriptae de la Península Ibérica». Zeitscrift für Papyrologie und Epigraphik, 153: 219-236.

Díaz Ariño, B. (2008): Epigrafía latina republicana de Hispania.Colección Instrumenta, 26, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Fabião, C. (2007): «El ejército romano en Portugal». A.Morillo (ed.), El ejército romano en Hispania. Una guía arqueológica. León, Universidad de León: 113-134.

Fontenla, S. (2005): «Glandes de honda procedentes de la batalla de Asso». Alberca, 3: 67-84.

Erice Lacabe, R. (1995): Las fíbulas del nordeste de la Península Ibérica: siglos I A.E. al IV D.E. Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

Garcia, J. (2017): «Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d’“Iluro” (Hispania Citerior)». Laietania, 19: 17-447.

Gómez-Pantoja, J. L. y Morales, F. (2008): «Los etolios en Numancia». Salduie, 8: 37-58.

López Vilar, J. (2013): «César contra Pompeyo. Glandes inscriptae de la batalla de Ilerda (49 a. C.)». Chiron, 43: 431-457.

Mataloto, R. (2015): «A propósito de um conjunto de glandes plumbeae: o Castelo das Juntas (Moura) no contexto do episódio Sertoriano das Guerras Civis na margem esquerda do Guadiana». C.Fabiao y C.Pimenta (eds.), Atas Congreso Conquista e Romanização do vale do Tejo, Cira Arqueologia, 3: 343-384.

Moralejo Ordax, J. y Saavedra, J. M. (2016): «¿César contra Pompeyo? Nuevos hallazgos para el estudio de la inscripción SCAE en las glandes de honda de Hispania». Onuba, 4: 41-68.

Morell, N. (2010): La metal·lúrgia del plom durant el període ibèric: treball i ús del plom entre els ibers del nord. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili. Departament d’Història i Història de l’Art. http://hdl.handle.net/10803/8634

Morera, J. (2017): Territori i poblament de la Cerdanya a l’antiguitat. la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. http://hdl.handle.net/10803/402257

Muñoz, V. y Puerta, C. (2020): «Can Cruzate, una “domus” benestant al cor de la ciutat romana d’Iluro», Laietania, 21: 77-95.

Noguera, J.; Ble, E.; Valdés, P.; Sicart, X.; Vila, J. E. y Ralda, J. (2022a): «Prospección electromagnética, posicionamiento GPS y SIG: análisis numismático del asentamiento de Les Tres Cales (l’Ametlla de Mar, Tarragona)». XVI Congreso Nacional de Numismática, Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya – Museo Casa de la Moneda: 229-245.

Noguera, J.; Valdés, P. y Ble, E. (2022b): «New Perspectives on the Sertorian War in Northeastern Hispania: Archaeological Surveys of the Roman Camps of the Lower River Ebro». Journal of Roman Archaeology, 35 (1): 1-32.

Ocharán, J. A. y Unzueta, M. (2005): “El campo de batalla de Andagoste (Cuartango, Álava). Un precedente de las Guerras Cántabras en el País Vasco». C.Fernández Ochoa y P.García Díaz (coords.), III Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón. Oxford, Archaeopress: 77-80.

Olesti, O. (2017): «Augusto y el control de los territorios pirenaicos». Gerión, 35: 163-190.

Oller, J.; Olesti, O.; Morera, J. y Mercadal, O. (2018): «El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida): un nou exemple dels processos d’iberització i romanització a l’àrea pirinenca». Revista d’Arqueologia de Ponent, 28: 31-45.

Peralta, E. (2007): «Equipamiento militar romano de la conquista de la antigua Cantabria». Sautola, 13: 493-511.

Peralta, E.; Camino, J. y Torres-Martínez, J. F. (2019): «Recent Research on the Cantabrian Wars: The Archaeological Reconstruction of a Mountain War». Journal of Roman archaeology, 32: 421-438.

Pina, F. y Zanier, W. (2006): «Glandes inscriptae procedentes de la Hispania Ulterior». Archivo Español de Arqueología, 79: 29-50.

Puerta, C. (2010): «Els contextos augustians de la cisterna romana del carrer Sant Francesc d’Assís (Mataró)». V.Revilla y M.Roca (eds.), Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’Occident romà, Universitat de Barcelona: 112-145.

Rageth, J.; Zanier, W. y Klein, S. (2010): «Crap Ses und Septimer: Archäologische Zeugnisse der römischen Alpeneroberung 16 / 15 v. Chr. aus Graubünden». Germania, 88, 1-2: 239-280.

Rivero, M. P. (2002): «La campaña militar de Domicio Calvino en el 39 a. C. y la ubicación de los cerretanos». L.Hernández Guerra, L.Sagredo San Eustaquio y J. M.Sainz Solana (eds.), Actas del I Congreso Internacional La historia antigua hace 2000 años. Valladolid, Universidad de Valladolid: 159-163.

Rodrigo, E. (2001): Intervenció arqueològica a l’immoble situat al carrer Sant Francesc d’Assís, núm. 15. Memoria de intervención arqueológica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. http://hdl.handle.net/10687/9023

Roig, J. F. (2014): «Recientes hallazgos de pinjantes equinos y otros objetos de bronce de carácter militar en Tarraco y en su territorium más cercano». Sautola, 19: 331-340.

Rothenhoefer, P. y Moralejo Ordax, J. (2023): «New evidence of roman governors and officers on glandes inscriptae from Republican Hispania». Conimbriga, 52: 49-70.

RRC = Crawford, M. H. (1974): Roman republic coinage. Cambridge.

Sinner, A. G. (2017): La ceca de Ilduro. Archaeopress Roman Archaeology, 29, Oxford, Archaeopress.

Ulbert, T. (1984): Cáceres el Viejo. Ein späterepublickanisches Legionslager in Spanisch- Extremadura. Madrider Beitrage, XI. Mainz, Philipp von Zabern.

Verdin, F. y Chataigneau, M. (2013): «Marcus Agrippa et l’Aquitaine». Aquitania, 29: 69-104.

Villaronga, L. y Benages, J. (2011): Ancient Coinage of the Iberian Peninsula. Barcelona: Societat catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans.

Völling, Th. (1990): «Funditores im römischen Heer», Saalburg Jahrbuch, 45: 24-58.

Zangemeister, C. (1885): Glandes plumbeae latine inscriptae. Ephemeris Epigraphica VI. Berlin, De Gruyter.

Published

2024-12-30

How to Cite

Noguera Guillén, J., López Vilar, J., & Ble Gimeno, E. . (2024). Glandes inscriptae from the Roman city of Iluro (Mataró, Barcelona). Gladius, 44, 392. https://doi.org/10.3989/gladius.2024.392

Issue

Section

Articles

Funding data

Generalitat de Catalunya
Grant numbers CLT009/18/00031