Técnicas de ataque y defensa en los asedios del siglo XIII: ámbito catalano-aragonés y occitano

Autores/as

  • Josep Suñé Arce Departamento de Historia Medieval, Paleografía y Diplomática. Facultad de Filosofía, Geografía e Historia. Universidad de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2013.0005

Palabras clave:

Siglo trece, asedios, trabuco, Gatas, Castillos de madera, Minas, Picos, Asalto con escaleras, Líquidos inflamables, Hostigamiento, Defensa de ciudades, Ballesteros, Ingenieros, Catalanes, Aragoneses, Occitanos

Resumen


En las últimas décadas, el estudio sobre los asedios medievales ha conocido una expansión importante, especialmente entre los historiadores franceses y anglo-sajones, a través de los cuales se conocen abundantes datos sobre las guerras transcurridas en ambas áreas culturales para un periodo cronológico extenso. Sin embargo, no se puede decir lo mismo ni respecto al espacio catalán-aragonés y occitano ni para el siglo trece en concreto. Este artículo ofrece algunas de las técnicas de ataque y defensa para los asedios de este mismo periodo y área geográfica, a través del análisis de quince asedios que aparecen en las fuentes catalanas y occitanas. El estudio muestra que en el siglo trece había una gran variedad de técnicas para expugnar ciudades, y la relevancia de ballesteros e ingenieros en la guerra medieval.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Fuentes

Canso de la Crozada: Martin-Chabot, E. (Ed. y Trad. Fr.) (1931-1961): La Chanson de la Croisade Albigeoise. 3 vols. París, Libr. Honoré Champion, Les Belles Lettres. Martines, V., Ensenyat, G. (Trad. Cat.) (2003): Cançó de la croada contra els albigesos. Barcelona, Proa.

Crònica o Llibre del rei En Pere de Bernat Declot: Cingolani S. M. (Ed.) (2010): Llibre del rei En Pere. Barcelona, Editorial Barcino.

Crònica de Ramon Muntaner: Soldevila, F., Bruguera, J., Ferrer i Mallol, M. T. (Ed. y Rev.) (2011): Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Cuaderno de Villard de Honnecourt: Erlande-Brandenburg, A., Pernoud, R., Gimpel, J., Bechmann, R. (Ed. y Trad. Es.) (1991): Cuaderno. Siglo XIII. A partir del manuscrito conservado en la Biblioteca Nacional de París (n.19093). Madrid, Akal.

Llibre dels Feits del rei En Jaume: Soldevila, F., Bruguera, J., Ferrer i Mallol, M. T. (Ed. y Rev.) (2007): Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Monografías

Alcover, A. M. y Moll, F. de B. (2001-2002): Diccionari català-valencià-balear. Ed. Electrónica. Institut d’Estudis Catalans, Editorial Moll.

Alvira Cabrer, M. (2002): 12 de Septiembre de 1213. El Jueves de Muret. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Alvira Cabrer, M. (2010): “Aspects militaires de la Croisade albigeoise”. Au temps de la Croisade. Société et pouvoirs en Languedoc au XIIIe siècle. Carcassone, Conseil général de l’Aude: 59-72.

Berlioz, J. (1994): Tuez-les tous. Dieu reconnaîtra les siens. La Croisade contre les Albigeois vue par Césaire de Heisterback. Portet-sur-Garonne, Loubatières.

Bourin, M. (Dir.) (2010): En Languedoc au XIIIe siècle. Le temps du sac de Béziers. Perpignan, Presses Universitaires de Perpignan.

Bradbury, J. (1992): The Medieval Siege. Woodbridge, Boydell & Brewer.

Bruhn de Hoffemeyer, A. (1982): Arms & Armours in Spain. II. A short survey. Madrid, Instituto de Estudios sobre Armas Antiguas.

Chevedden, P. E., Eigenbrod, L., Foley, V., Soedel, W. (1995): “The Trebuchet: Recent Reconstructions and Computer Simulations reveal the Operating Principles of the Most Powerful Weapon of its Time”. Scientific American, CCLXXIII/1: 66-71. http://dx.doi.org/10.1038/scientificamerican0795-66

Chevedden, P. E. (1996): “The Artillery of King James I the Conqueror”. Iberia and the Mediterranean World of the Middle Ages. II (ed. P. E.

Chevedden, D. Kagay, P. Padilla). Leiden, Brill: 47-94. http://dx.doi.org/10.2307/1291833

Chevedden, P. E. (2000): “The Invention of the Counterweight Trebuchet: A Study in Cultural Diffusion”. Dumbarton Oaks Papers, LIV: 71-116.

Chevedden, P. E. (2011): “King James I the Conqueror and the artillery revolution of the Middle Ages”. Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. I (ed. M. T. Ferrer i Mallol). Barcelona, IEC: 313-339.

Compan, A. (1989): “Étude des termes obsidionaux dans la Croisade des Albigeois”. Bulletin du Centre de romanistique et de latinité tardive, IV/5: 45-61.

Contamine, Ph. (1984): La guerra en la Edad Media. Barcelona, Editorial Labor.

Corfis, A. y Wolfe M. (1995): The Medieval City under Siege. Woodbridge, The Boydell Press.

Finó, J. F. (1972): “Machines de Jet Médiévales”. Gladius, X: 25-43. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.1972.161

García Fitz, F. (1997): “Tecnología militar y guerra de asedios. La experiencia castellano-leonesa, siglos XI al XIII”. Military Studies in Medieval Europe (ed. Guy De Boe y Frans Verhaeghe). Zellik, Instituut voor het Archeologisch Patrimonium: 38-41.

García Fitz, F. (2000): “El cerco de Sevilla: reflexiones sobre la guerra de asedio en la Edad Media”. Sevilla 1248. Congreso Internacional conmemorativo del 750 aniversario de la conquista de Sevilla por Fernando III, Rey de Castilla y León. Sevilla, Centro de Estudios Ramón Areces: 115-154.

García Fitz, F. (2001): Castilla y León frente al Islam. Estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII). Sevilla, Universidad de Sevilla.

García Fitz, F. (2005): “¿Machinis validas? Tipología y funcionalidad de las máquinas de asedio en el medievo hispano. Castilla-León, siglos XI al XIII”. Actas del III Congreso de Castellología Ibérica (coord. Amador Ruibal). Madrid, Asociación Española de Amigos de los Castillos, Diputación Provincial de Palencia: 219-254.

García Fitz, F. (2011): “Tecnología, literatura técnica y diseño de máquinas de guerra durante la Baja Edad Medía occidental: el Thexaurus regis Franciae acquisitionibus Terrae Santae de Guido da Vigevano (1335)”. Anuario de Estudios Medievales, XLI/2: 819-864. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2011.v41.i2.373

Gillmor, C. M. (1981): “The Introduction of the Traction Trebuchet into the Latin West”. Viator, XII: 1-8.

Hélas, J. C. (2001): “Attaque et défense des châteaux et des villes fortifiées à partir des trois principales sources de la croisade des Albigeois”. Acta Archaelogica Lodziensia, XLVII: 51-60.

Higham, R., Barker, P. (1992): Timber Castles. Londres, Batsford.

Hill, D. R. (1973): “Trebuchets”. Viator, IV: 99-115.

Hill, D., Rumble, A. (1996): The Defense of Wessex: The Burghal Hidage and Anglo-Saxon Fortifications. Manchester, Manchester University Press.

Humphries, P. D. (1985): “Of Arms and Men: Siege and Battle Tactics in the Catalan Grand Chronicles (1208-1387) ”. Military Affairs, XLIX/4: 173-178. http://dx.doi.org/10.2307/1987537

Jones, R. L. C. (2010): “Fortalezas y asedios en Europa occidental c. 800-1450”. Historia de la guerra en la Edad Medía. Madrid, Machado Libros: 211-238.

King, D. J. C. (1982): “The Trebuchet and other Siege-Engines”. Château Gaillard, IX/10: 457-469.

Ladero Quesada, M. A. (coord.) (2010): Historia Militar de España, T.II: Edad Media. Madrid, Laberinto.

Langlois, G. (1994): “Le siège du château de Termes par Simon de Montfort en 1210. Problèmes topographiques et historiques”. Heresis, XXII: 101-134.

Langlois, G. (1995): “Le siège du château de Termes. Addition et correction”. Heresis, XXIV: 87-89.

Langlois, G. (2005): “La guerre des châteaux. Le siège de Termes (1er août-23 novembre 1210”. Les grandes batailles méridionales, 1209-1271. Toulouse, Privat: 53-60.

Macé, L. (2005): “La croix fait des progres et le lion perd du terrain. Le siège de Beaucaire (fin mai-24 août 1216) ”. Les grandes batailles méridionales, 1209-1271. Toulouse, Privat: 93-104.

Martin, R. (2012): Dictionnaire du Moyen Françaies (1330-1500). Ed. Electrónica. Nancy, ATILF.

Marvin, L. W. (2001): “War in the South: A First Look at Siege Warfare in the Albigensian Crusade, 1209-1218”. War in History, VIII: 373-395.

Marvin, L. W. (2008): The Occitan War. A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209-1218. Cambridge, Cambridge University Press.

Meschini, M. (2005): “Pourquoi Béziers? La chute de Béziers (22 juillet 1209)”. Les grandes batailles méridionales, 1209-1271. Toulouse, Privat: 25-38.

Monreal y Tejada, L. (1971): Ingeniería militar en las crónicas catalanas. Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Morillo, S. (1994): Warfare under the Anglo-Norman Kings, 1066-1135. Woodbridge, Boydell Press.

Navareño Mateos, A. (1998): “El castillo en la guerra medieval. Pertrechos y tácticas de ataque y defensa”. Actas del I Congreso de Castellología Ibérica. Palencia, Diputación Provincial de Palencia: 575-592.

Peytavie, C. (2005): “Le siège de Toulouse (octubre 1217-juillet 1218)”. Les grandes batailles méridionales, 1209-1271. Toulouse, Privat: 105-124.

Prestwich, M. (1996): Armies and Warfare in the Middle Ages: The English Experience. New Haven y Londres, Yale University Press.

Purton, P. F. (2009): A History of the Early Medieval Siege, c. 450-1220. Woodbridge, Boydell & Brewer.

Purton, P. F. (2010): A History of the Late Medieval Siege, c. 1220-1500. Woodbridge, Boydell & Brewer.

Roche, J. (1997): “Autour du siège de 1216: les ambigüits du récit”. Bulletin de la Société d’histoire et d’archéologie de Beaucaire, CXXXV: 4-11.

Rogers, R. (1992): Latin Siege Warfare in the Twelfth Century. Oxford, Clarendon Press.

Roquebert, M. (2001): L’Épopée Cathare. I. Toulouse, Perrin-Privat.

Runciman, S. (1965): The Fall of Constantinople 1453. Cambridge, Cambridge University Press.

Vazeille, J. B. (1962-1963): “La prise de Pujol: signification de cet épisode à la veille de Muret”. Annales de l’Institut d’Études Occitanes: 124-132.

Zambon, F. (2006): “Descrizioni di assedi nella Canzone della crociata albigese di Guilhem de Tudela”. Medioevo romanzo, XXX/1: 24-37.

Descargas

Publicado

2013-12-30

Cómo citar

Suñé Arce, J. (2013). Técnicas de ataque y defensa en los asedios del siglo XIII: ámbito catalano-aragonés y occitano. Gladius, 33, 113–130. https://doi.org/10.3989/gladius.2013.0005

Número

Sección

Artículos