Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II a. C. En el noreste de la <em>Hispania Citerior</em>

Joaquim Pera Isern; Esther Rodrigo Requena; Núria Romaní Sala; César Carreras Monfort

doi:10.3989/gladius.2019.02

Authors

Joaquim Pera Isern Universidad Autónoma de Barcelona, Dep. de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media https://orcid.org/0000-0002-5360-5447
Esther Rodrigo Requena Universidad Autónoma de Barcelona, Dep. de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media -ICAC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica https://orcid.org/0000-0003-4771-1216
Núria Romaní Sala Universidad Autónoma de Barcelona, Dep. de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media - ICAC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica https://orcid.org/0000-0002-5942-6992
César Carreras Monfort Universidad Autónoma de Barcelona, Dep. de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media https://orcid.org/0000-0003-4300-9470

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02

Keywords:

Roman conquest, romanisation, castellum, Catalonia, Campanian black-gloss ware

Abstract

The recent archaeological excavations undertaken at the hill of Puig Castellar (Biosca, Lleida) have revealed the remains of singular Roman military settlement for its typological features and early dating. A solid defence wall with towers and visual control of the nearby territory surrounds the site. Inside, Romans built a large building at the highest point, which records a number of auxiliary rooms around a central courtyard. The courtyard included a rock cut cistern. Besides, there are other buildings close to the main building and others accommodated to the inner face of the surrounding defence wall as well as an area with great iron metallurgical activity. The large amount of Italian pottery with a well-dated horizon between 180-120 BCE as well as constructive and decorative techniques identified in the buildings reveal a possible military and administrative complex of the earlier decades of Roman conquest in Hispania.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Asensio, D.; Cardona, R.; Morer, J.; Pou, J.; Gil, B.; Cantero, F. J. y Sànchez, L. (2014): «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans de Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Les campanyes del 2011 al 2013», II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central 2012. Actes (Vic, 13-15 diciembre 2012). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Museu Episcopal de Vic: 104-110.

Boleda, R. (1976): Carta arqueològica de les valls del riu Corb, Sió i Llobregós. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs.

Camps, E. (1960): «La plana de Guissona: una comarca arqueològica». Ilerda, XXIV.

Carreras, C.; Martin, A.; Pera, J. y Rodrigo, E. (2016): «Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo». Saguntum, 48 (4): 87-104. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.48.7671

Casas, J.; Nolla, J. M.; Palahí, Ll.; Vivó, D. y Soler, V. (2015): «Mas Gusó: una statio romana al suburbium d'Emporiae (Provincia Hispania Citerior)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 245-262.

Cormack, I.; Loza, P; Sarrado, Ll.; Tomás, S.; Amat, I.; Torner, Ll.; Artigas, D.; Guitart, J.; Pera J. y Ros, J. (2007): «Lost writing uncovered by laser two-photon fluorescence provides a terminus post quem for Roman colonization of Hispania Citerior». Journal of Archaeological Science, 34 (10): 1594-1600. https://doi.org/10.1016/j.jas.2006.11.016

Díaz, M. y Ramírez, R. (2015): «El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconensis), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 263-278.

Guitart, J.; Pera, J. y Carreras, C. (1998): «La presència de vi itàlic a les fundacions urbanes del principi del segle I aC a l'interior de Catalunya: l'exemple de Iesso», II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El vi a l'antiguitat (Badalona, 6-9 mayo 1998). Badalona, Museu de Badalona: 39-65.

Molist, N. (coord.) (2008): La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d'Olèrdola, 2. Barcelona, Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura.

Morillo, A. (2016): «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania», J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, Ed. Pórtico: 1-52

Morillo, A. y Adroher, A. (2014): «Modelos de arquitectura defensiva e implantación territorial de los campamentos republicanos en Hispania», R. Mataloto, V. Mayoral y C. Roque (eds.), La gestación de los paisajes rurales entre la Protohistoria y el periodo romano. Formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos Archivo Español de Arqueología, LXX. Mérida, CSIC: 227-252.

Olcese, G. (2012): Atlante dei siti di produzione ceramica (Toscana, Lazio, Campania e Sicilia). Roma, Quasar.

Pera, J. (1993) : La romanització a la Catalunya interior. Estudi històric-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori. Tesis doctoral. Edición microficha. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Pera, J.; Carreras, C; Romaní, N.; Rodrigo, E.; Padrós, N. y De Solà, G. (2016): «El proceso de implantación romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a.C.», J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, Ed. Pórtico.

Pita, R. (1954): «Datos provinciales arqueológicos V». Ilerda, XVIII: 14.

Principal, J.; Camañes, M. P. y Padrós, C. (2015): «Un edifici singular al castellum de Monteró 1 (Camarasa, La Noguera), i l'urbanisme complex d'un post avançat del nord-est de la Citerior». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 309-328.

Ramon, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Instrumenta, 2. Barcelona, Universitat de Barcelona; Publicacions; Eivissa, Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni.

Rodà, I.; Àlvarez, A.; Gutiérrez, A. y Royo, H. (2013a): Informe de l'anàlisi d'un fragment de paviment i d'una mostra de material lític procedents del jaciment arqueològic de Puig Castellar de les Guixeres (Biosca, La Segarra). Informe de la Unitat de Arqueometria del ICAC inédito. Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Rodà, I.; Àlvarez, A.; Gutiérrez, A. y Royo, H. (2013b): Informe de l'anàlisi de quatre fragments de paviment trobats al jaciment arqueològic de Puig Castellar de les Guixeres (Biosca, La Segarra). Informe de la Unitat d'Arqueometria del ICAC Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Rodrigo, E. (2006): L'evolució del poblament de l'ager de Iesso, de l'època ibérica a l'antiguitat tardana. Estudi de l'ocupació i estructuració del territori. Tesis doctoral. Edición en red. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Rodrigo, E.; Garcia, G.; Mercado, M. y Guitart, J. (2013): «El jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana», M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis, 5. Actes del Simposi internacional (Tarragona, 27-28 octubre 2010). Documenta, 6. Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica; Institut d'Estudis Catalans: 219-232.

Rodrigo, E.; Pera, J.; Carreras, C.; Romaní, N.; Padrós, N. y Guitart, J. (2014): «El proceso previo a la fundación de las ciudades romanas en el NE de la Hispania Citerior: Los ejemplos de Can Tacó y Puig Castellar», Atti IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati (Veleia-Lugagnano Val d'Arda, 20-21 septiembre 2013). Bologna, Antequem: 405-418.

Rovira, J. (1979): «Notes d'arqueologia de Catalunya. Les Guixeres de Talteüll». Butlletí Informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 31 (set.-des.): 219.