Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II a. C. En el noreste de la Hispania Citerior

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02

Palabras clave:

Conquista romana, romanización, castellum, Cataluña, cerámica campaniense

Resumen


Las recientes excavaciones arqueológicas efectuadas en el cerro de Puig Castellar de Biosca (Lleida) han dejado al descubierto los vestigios de un establecimiento militar romano, tipo castellum, singular por sus características tipológicas y su temprana cronología en el marco hispánico. El asentamiento muestra un amplio dominio visual sobre el territorio inmediato; está delimitado por una muralla defensiva con torres. En su interior destaca un gran edificio, erigido en el punto más elevado del recinto, que muestra varias dependencias distribuidas en torno a un patio central que a su vez dispone de una gran cisterna excavada en la roca. También se han localizado algunas dependencias auxiliares cerca del edificio principal y otras adosadas a la cara interna de la muralla, así como una zona con gran actividad metalúrgica de hierro. La gran cantidad de material cerámico recuperado, sobre todo de importación, con un horizonte cronológico bien definido entre el 180 y el 120 a. C., así como las técnicas constructivas y decorativas identificadas en los edificios, nos permiten afirmar que se trata de un complejo militar y administrativo de los primeros decenios de la conquista romana de Hispania.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Asensio, D.; Cardona, R.; Morer, J.; Pou, J.; Gil, B.; Cantero, F. J. y Sànchez, L. (2014): «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans de Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Les campanyes del 2011 al 2013», II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central 2012. Actes (Vic, 13-15 diciembre 2012). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Museu Episcopal de Vic: 104-110.

Boleda, R. (1976): Carta arqueològica de les valls del riu Corb, Sió i Llobregós. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs.

Camps, E. (1960): «La plana de Guissona: una comarca arqueològica». Ilerda, XXIV.

Carreras, C.; Martin, A.; Pera, J. y Rodrigo, E. (2016): «Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo». Saguntum, 48 (4): 87-104. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.48.7671

Casas, J.; Nolla, J. M.; Palahí, Ll.; Vivó, D. y Soler, V. (2015): «Mas Gusó: una statio romana al suburbium d'Emporiae (Provincia Hispania Citerior)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 245-262.

Cormack, I.; Loza, P; Sarrado, Ll.; Tomás, S.; Amat, I.; Torner, Ll.; Artigas, D.; Guitart, J.; Pera J. y Ros, J. (2007): «Lost writing uncovered by laser two-photon fluorescence provides a terminus post quem for Roman colonization of Hispania Citerior». Journal of Archaeological Science, 34 (10): 1594-1600. https://doi.org/10.1016/j.jas.2006.11.016

Díaz, M. y Ramírez, R. (2015): «El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconensis), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 263-278.

Guitart, J.; Pera, J. y Carreras, C. (1998): «La presència de vi itàlic a les fundacions urbanes del principi del segle I aC a l'interior de Catalunya: l'exemple de Iesso», II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El vi a l'antiguitat (Badalona, 6-9 mayo 1998). Badalona, Museu de Badalona: 39-65.

Molist, N. (coord.) (2008): La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d'Olèrdola, 2. Barcelona, Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura.

Morillo, A. (2016): «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania», J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, Ed. Pórtico: 1-52

Morillo, A. y Adroher, A. (2014): «Modelos de arquitectura defensiva e implantación territorial de los campamentos republicanos en Hispania», R. Mataloto, V. Mayoral y C. Roque (eds.), La gestación de los paisajes rurales entre la Protohistoria y el periodo romano. Formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos Archivo Español de Arqueología, LXX. Mérida, CSIC: 227-252.

Olcese, G. (2012): Atlante dei siti di produzione ceramica (Toscana, Lazio, Campania e Sicilia). Roma, Quasar.

Pera, J. (1993) : La romanització a la Catalunya interior. Estudi històric-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori. Tesis doctoral. Edición microficha. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Pera, J.; Carreras, C; Romaní, N.; Rodrigo, E.; Padrós, N. y De Solà, G. (2016): «El proceso de implantación romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a.C.», J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, Ed. Pórtico.

Pita, R. (1954): «Datos provinciales arqueológicos V». Ilerda, XVIII: 14.

Principal, J.; Camañes, M. P. y Padrós, C. (2015): «Un edifici singular al castellum de Monteró 1 (Camarasa, La Noguera), i l'urbanisme complex d'un post avançat del nord-est de la Citerior». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 309-328.

Ramon, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Instrumenta, 2. Barcelona, Universitat de Barcelona; Publicacions; Eivissa, Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni.

Rodà, I.; Àlvarez, A.; Gutiérrez, A. y Royo, H. (2013a): Informe de l'anàlisi d'un fragment de paviment i d'una mostra de material lític procedents del jaciment arqueològic de Puig Castellar de les Guixeres (Biosca, La Segarra). Informe de la Unitat de Arqueometria del ICAC inédito. Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Rodà, I.; Àlvarez, A.; Gutiérrez, A. y Royo, H. (2013b): Informe de l'anàlisi de quatre fragments de paviment trobats al jaciment arqueològic de Puig Castellar de les Guixeres (Biosca, La Segarra). Informe de la Unitat d'Arqueometria del ICAC Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Rodrigo, E. (2006): L'evolució del poblament de l'ager de Iesso, de l'època ibérica a l'antiguitat tardana. Estudi de l'ocupació i estructuració del territori. Tesis doctoral. Edición en red. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Rodrigo, E.; Garcia, G.; Mercado, M. y Guitart, J. (2013): «El jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana», M. Prevosti, J. López y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis, 5. Actes del Simposi internacional (Tarragona, 27-28 octubre 2010). Documenta, 6. Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica; Institut d'Estudis Catalans: 219-232.

Rodrigo, E.; Pera, J.; Carreras, C.; Romaní, N.; Padrós, N. y Guitart, J. (2014): «El proceso previo a la fundación de las ciudades romanas en el NE de la Hispania Citerior: Los ejemplos de Can Tacó y Puig Castellar», Atti IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati (Veleia-Lugagnano Val d'Arda, 20-21 septiembre 2013). Bologna, Antequem: 405-418.

Rovira, J. (1979): «Notes d'arqueologia de Catalunya. Les Guixeres de Talteüll». Butlletí Informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 31 (set.-des.): 219.

Descargas

Publicado

2019-12-30

Cómo citar

Pera Isern, J., Rodrigo Requena, E., Romaní Sala, N., & Carreras Monfort, C. (2019). Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II a. C. En el noreste de la Hispania Citerior. Gladius, 39, 19–43. https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02

Número

Sección

Artículos