En la mar ab los mantellets: una milicia municipal de ballesteros en defensa de la frontera marítima de la Barcelona bajomedieval (c. 1356-1516)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2022.05

Palabras clave:

Armamento, milicias urbanas, embarcaciones, guerra naval, Barcelona

Resumen


El objetivo del presente trabajo es el de dar a conocer las particularidades de una fuerza municipal a sueldo surgida en la Barcelona bajomedieval ante la necesidad de control y protección militar de la franja litoral: los llamados mantellets. Como contingente de ballesteros se les denominó así por los tableros defensivos que empleaban para protegerse en el combate naval. A través del estudio de privilegios reales, ordenanzas municipales, crónicas, dietarios y otros fondos preservados mayoritariamente en el Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) queremos tratar los hechos directamente vinculados a su surgimiento y pervivencia.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alomar i Canyelles, A. I. (1995): L’Armament i la defensa a la Mallorca medieval: terminologia. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics.

Alomar i Canyelles, A. I. (1996): «Les barques de panescalm i la seva terminologia segons uns comptes de fabricació (Mallorca, 1420)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, 52: 141-164.

Batlle Gallart, C. y Vinyoles, T. (2002): Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Barcelona, Rafael Dalmau.

Cabezuelo Pliego, J. V. (2015): «La guerra en el mar. La campaña marítima castellana de 1359 y la defensa litoral de la Corona de Aragón». eHumanista IVITRA, 7: 116-150.

Capmany de Montpalau i Surís, A. de (1779): Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Madrid, Imprenta de D. Antonio de Sancha.

Carreras i Candi, F. y Gunyalons Bou, B. (1913): Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Barcelona, Impr. d’Henrich.

Carreras i Candi, F. (1915): La ciutat de Barcelona. Geografia general de Catalunya. Barcelona, Establiment editorial de Albert Martín.

Cubeles, A. (2009): «L’obra de la muralla de Barcelona i la conjuntura bèl·lica de 1359: els equilibris financers del Consell de Cent». XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en xarxa. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona: 1-12.

Ferrer i Mallol, M. T. (1999): «Jurisdicció i control de la navegació a la ribera i mar de Barcelona». Anales de la Universidad de Alicante. Departamento de Historia Medieval, 12: 113-133.

Ferrer i Mallol, M. T. (2008): «Navegació, ports i comerç a la Mediterrània de la Baixa Edat Mitjana», J. Pérez Ballester y G. Pascual (eds.), Actas V Jornadas internacionales de Arqueología subacuática. Comercio, redistribución y fondeaderos. La navegación a vela en el Mediterráneo (Gandia, 8-10 noviembre 2006), Valencia, Universitat de València: 113-166.

García, J. M. e Idáñez, C. (2019): «La flota castellana durante la guerra contra la Corona de Aragón de 1429-30: armamento de buques, tripulaciones, ordenanzas navales y campaña bélica». Historia. Instituciones. Documentos, 46: 17-100.

Gayangos, P. (1858): La gran conquista de Ultramar: que mandó escribir el Rey Don Alfonso el Sabio. Madrid, M. Rivadeneyra.

Miquel Milian, L. (2020): La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479). Tesis Doctoral Universitat de Girona, Dirs. P. Orti Gost y P. Verdés, Girona.

Pujol Hamelink, M. (2014): «Tecnologia i pesca a la Baixa Edat Mitjana: les embarcacions de pesca i l’art de la batuda a la costa catalana». Barcelona quaderns d’història, 21: 155-168.

Pujol Hamelink, M. (2017): «El retaule de Sant Jordi (1468-1471) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconogra a naval». UNICUM, [en línea], 16: 43-58.

Riera Mora, S.; Julià Brugués, R. y Miró i Alaix, C. (2019): «Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l’edat moderna». Rodis: journal of medieval and postmedieval archaeology, 2: 89-110.

Sánchez Martínez, M. (2003): «“Defensar lo principat de Cathalunya” en la segunda mitad del siglo XIV: de la prestación militar al impuesto», M. Martínez (ed.) Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV. Estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas: 171-211.

Sans Travé, J. M. (dir.) (1994): Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. 1. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Schwartz Luna, F. y Carreras i Candi, F. (eds.) (1892): Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona, Imprempta de’n Henrich y Companyía.

Schwartz Luna, F. y Carreras i Candi, F. (eds.) (1893): Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona, Imprempta de’n Henrich y Companyía.

Soberón, M. (2010): «El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l’arqueologia. L’Escullera de 1477 i la troballa d’un vaixell tinglat». Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 6: 134-163.

Soberón, M. (2012): «“Que en ell stara segura la maior nau del mon”. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV». Quarhis: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 8: 54-78.

Soberón, M. (2014): «Caixes i pontons. Els aspectes tècnics en la construccio del primer port medieval de Barcelona, 1439-1455». Barcelona quaderns d’història, 21:125-138.

Soberón, M. (2016): El dret d’ancoratge de Barcelona a mitjans segle (1439-1446). Treball Final de Màster interuniversitari en Identitat Europea Medieval. Dir. P. Orti Gost.

Soldevila, F. (ed.) (2007): Les Quatre grans cròniques, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Descargas

Publicado

2022-12-30

Cómo citar

Badia Arroyo, P. . (2022). En la mar ab los mantellets: una milicia municipal de ballesteros en defensa de la frontera marítima de la Barcelona bajomedieval (c. 1356-1516). Gladius, 42, 75–89. https://doi.org/10.3989/gladius.2022.05

Número

Sección

Artículos