El fuerte romano republicano de Ses Salines (Mallorca): aportaciones a sus características y cronología

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2023.03

Palabras clave:

Arqueología romana, Arqueología del conflicto, Ejército romano, Islas Baleares

Resumen


Entre los yacimientos de las islas Baleares relativos a la presencia del ejército romano destaca el caso de Ses Salines. Conocido desde los años 80 del siglo XX, la información disponible de este yacimiento urbano, fruto de hallazgos casuales, era demasiado débil para hacer una interpretación fiable. El objetivo de este trabajo es presentar los datos procedentes de trabajos realizados desde 2014, principalmente de la excavación del foso defensivo y de la revisión planimétrica del mismo. Para ello, entre otros métodos, se han utilizado dataciones ceramológicas y por C14 de huesos de fauna. Entre los resultados destaca su datación en 120-100 a. C., hecho que permite relacionarlo con la conquista romana del 123 a. C., así como su identificación como fuerte militar o castellum que podría haber alojado a una cohorte en el sur de la isla.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aguiló Adrover, C. y Coves i Tomàs, J. (1974): «Aportacions al coneixement de l'epigrafia mallorquina (comarca de Santanyí)». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 34: 518-535.

Anónimo (1889): «Sección de noticias. Un cementerio romano». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 3: 176.

Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M. y Tremoleda, J. (2002): «El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries». Romula, 1: 9-38.

Aramburu-Zabala Higuera, J. (1998): El patrón de asentamiento de la cultura talayótica de Mallorca. El Tall del temps maior. Mallorca, El Tall editorial.

Bauzà, H. y Ponç, A. (1987): «Una fortificació romana a Ses Salines», M. Mayer

J. M. Nolla y J. Pardo (eds.), Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització romana de la Hispania Citerior (Granollers, 5-8 de febrer de 1987), Homenatge a Josep Estrada i Garriga, Documents de Treball, Pre-actes, Granollers: 168-175.

Bauzà, H. y Ponç, A. (1998): «Una fortificació romana a ses Salines», M. Mayer; J. M. Nolla y J. Pardo (eds.), De les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispània Citerior. Homenatge a Josep Estrada i Garriga. Ítaca. Annexos. Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Clàssics: 101-114.

Bayo Fuentes, S.; Moratalla Jávega, J.; Morillo Cerdan, A. y Sala Sellés, F. (2021): «El fortín romano tardorepublicano del Tossal de la Cala (Benidorm, Alicante). Autopsia y reinterpretación de un yacimiento histórico». Archivo Español de Arqueología, 94: 1-24. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.16

Belhout, A. (2019): «Construire dans l'Antiquité. Les outils de construction du musée de Djemila (l'antique Cuicul)». Antiquités africaines, 55: 151-182. https://doi.org/10.4000/antafr.1236

Bessac, J. C. (1986): L'outillage traditionnel du tailleur de pierre de l'Antiquité à nos jours. Revue Archéologique de Narbonnaise. Supplément. París, Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique.

Bishop, M. C. y Coulston, J. C. N. (2006): Roman Military Equipment. From the Punic wars to the fall of Rome. Oxford, Oxbow Books. https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dtw2

Cadiou, F. (2008): Hibera in terra miles. Les armées romaines et la conquête de l'Hispanie sous la République (218-45 av. J.-C.). Bibliothèque de la Casa de Velázquez. Madrid, Casa de Velázquez. https://doi.org/10.4000/books.cvz.544 PMCid:PMC2655434

Cadiou, F. (2015): «Praesidia et castella dans les sources littéraires». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 231-243.

Camps Coll, J. y Vallespir Bonet, A. (1998): Excavacions a Santa Ponça. Calvià. Mallorca. El turó de les Abelles (es turó de ses Beies). 1ª part: Introducció. Els sectors de l'1 al 9 1. Col·lecció La Deixa. Monografies de Patrimoni Històric. Palma, Consell Mallorca. Cultura i Patrimoni.

Contreras, F.; Müller, R. y Valle, F. J. (2006): «El asentamiento militar romano de Sanitja (123-45 a.C.): una aproximación a su contexto histórico». Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 31: 231-249.

Díaz García, M. (2012): Conjunts ceràmics dels segles II-I aC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco republicana. Tarragona, Universitat Rovira i Virgili.

Dobson, M. (2008): The Army of the Roman Republic. The Second Century BC, Polybius and the Camps at Numantia, Spain. Oxford, Oxbow Books. Espinosa Ruiz, A.; Ruiz Alcalde, D.; Marcos González, A.; Peña Domínguez, P. y Martínez Sánchez, A. M. (2014): «El campamento militar de las guerras sertorianas de Villajoyosa», F. Sala Sellés y J. Moratalla Javega (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Alicante, Universitat d'Alacant: 115-125.

Estarellas, M. M.; Merino, J. y Torres, F. (2012): «Noves dades sobre els inicis de la romanització de Mallorca. Els treballs arqueològics a Son Espases Vell de Palma», M. L. Sánchez León (ed.), Les Balears romanes. Nous estudis. Palma, Menjavents, Edicions Documenta Balear: 31-60.

Estarellas, M. M.; Cardell, J.; Merino, J. y Torres, F. (2020): «Una singular peça ceràmica trobada a Son Espases de Palma (Mallorca)», X. Aquilué; J. Beltrán de Heredia; À. Caixal; J. Fierro y H. Kirchner (eds.), Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Barcelona, 14 de maig de 2018. Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), Museu d'Història de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Museu d'Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya), Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana (Universitat Autònoma de Barcelona): 75-80.

Fabião, C. (2006): «The Roman Army in Portugal», Á. Morillo y J. Aurrecoechea (eds.), The Roman army in Hispania: an archaeological guide. León, Universidad de León: 107-126.

Furió, A. (1835): Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Palma en la época que los romanos dominaron la isla de Mallorca. Palma, Imprenta real regentada por D. Juan Guasp y Pascual.

Garcés Estalló, I.; Belmonte Santisteban, C.; Bermúdez i López, X. y Reyes i Bellmunt, T. (2020): «Serrat dels Espinyers (Isona i Conca Dellà, Lleida, Catalonia), a multi-period storage site in the Pre-Pyrenees». Journal of Archaeological Science: Reports, 30: 1-10. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2019.102173

García Riaza, E. (2002): «El carácter militar de los primeros asentaminetos romanos en Baleares: los casos de Palma y Pollentia», Á. Morillo (ed.), Arqueología militar romana en Hispania, Anejos de Gladius. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Histórico Hoffmeyer. Instituto de Historia, Ediciones Polifemo: 511-518.

García Riaza, E. y Sánchez León, M. L. (2000): Roma y la municipalización de las Baleares. Palma, Universitat de les Illes Balears.

Grau, I. (2021): «El Cabeço de Mariola y las dinámicas complejas de la expansión romana (siglos II-I a. C.). Fortificaciones republicanas y reinterpretaciones locales en los oppida de Iberia oriental». Archivo Español de Arqueología, 94: 1-16. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.18

Hernández-Gasch, J. y Aramburu-Zabala Higuera, J. (2005): «Murallas de la edad del Hierro en la cultura talayótica. El recinto fortificado del poblado de Ses Païsses (Artà, Mallorca)». Trabajos de Prehistoria, 62: 125-149. https://doi.org/10.3989/tp.2005.v62.i2.72

Hernández-Gasch, J.; Torres Gomariz, O. y Puig Palerm, A. (eds.) (2022): Murades de la segona edat del ferro a les illes Balears. Alicante, INAPH.

Hernández-Gasch, J. y Velasco Felipe, C. (2012): «Sacrificis i ofrenes en el santuari de la segona edat del ferro del poblat d'els Antigors (illa de Mallorca)», M. Riera (ed.), IV Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d'octubre, 2010). Palma, Vessants, Arqueologia i Cultura SL: 43-52.

Herreros González, C.; Santapau Pastor, M. C. y Sanfeliu Lozano, D. (2006): «Vajilla y alimentación en los campamentos numantinos. Acerca de las pautas disciplinarias introducidas por Publio Cornelio Escipión Emiliano (Africanus Minor)», Á. Morillo (ed.), Arqueología militar romana en Hispania II: producción y abastecimiento en el ámbito militar. León, Universidad de León. Secretariado de Publicaciones, Ayuntamiento de León: 369-375.

Javaloyas, D.; García Rosselló, J.; Albero, D. y Calvo Trias, M. (2015): «Swords without warriors: a new reading of Bronze Age Artefacts in the Balearic Middle and Late Bronze Age (c. 1600/1550-850 cal BC)», P. Suchowska-Ducke; S. Scott Reiter y H. Vandkilde (eds.), Forging Identities. The Mobility of Culture in Bronze Age Europe. Oxford, British Archaeological Reports.

Johnson, A. (1983): Roman Forts of the 1st and 2nd centuries AD in Britain and the German Provinces. London, Adam & Charles Black.

López Mullor, A.; Martín Menéndez, A.; Estarellas, M. M.; Merino, J. y Torres, F. (2011): «La céramique associée aux constructions de l'établissement romain de Son Espases (Palma de Majorque), IIe-Ier siècles avant J.-C.», L. Rivet (ed.), Societé Française d'Étude le Céramique Antique en Gaule. Actes du Congrès d'Arles, 2011. Marseille, SFECAG: 449-466.

Mascaró Pasarius, J. (1988): «Un documento arqueológico del año 1828». Espacio, Tiempo y Forma. Serie II, I: 389-393. https://doi.org/10.5944/etfii.1.1988.4138

Molist, N.; Principal, J. y Padrós, C. (2022): «Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d'Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d'Olèrdola». Treballs d'Arqueologia 25: 239-260. https://doi.org/10.5565/rev/tda.139

Morales Hernández, F. (2002): «La circumvalación escipiónica de Numancia: viejos y nuevos datos para una reinterpretación», Á. Morillo (ed.), Arqueología militar romana en Hispania. Anejos de Gladius. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Histórico Hoffmeyer. Instituto de Historia, Ediciones Polifemo: 283-291.

Morillo, Á. (1991): «Fortificaciones campamentales de época romana en España». Archivo Español de Arqueología, 64: 135-190. https://doi.org/10.3989/aespa.1991.v64.502

Morillo, Á. (2003): «Los establecimientos militares temporales: conquista y defensa del territorio en la Hispania republicana», Á. Morillo

F. Cadiou y D. Hourcade (eds.), Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto (Espacios urbanos y rurales, municipales y provinciales). Coloquio celebrado en la Casa de Velázquez (19 y 20 de marzo de 2001). León-Madrid, Universidad de León, Casa de Velázquez: 41-80.

Morillo, Á. (2014): «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania. "Calibrando" a Sertorio», F. Sala Sellés y J. Moratalla Javega (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Alicante, Universitat d'Alacant: 35-49.

Morillo, Á. (2016): «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania. Una nueva línea de investigación en arqueología militar romana», J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Zaragoza, Libros Pórtico: 1-51.

Noguera, J.; Principal, J. y Ñaco del Hoyo, T. (2014): «La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218-45 a.C.)», F. Cadiou y M. Navarro Caballero (eds.), La guerre et ses traces. Conflicts et sociétés en Hispanie à l'époque de la conquête romaine (IIIe-Ier s. av. J.-C.). Bordeaux, Ausonius: 31-56.

Olesti, O. y Mercadal, O. (2010): «L'occupation romaine de la Cerdagne: transformations d'un paysage pyrénéen pendant l'antiquité», C. Corsi y F. Vermeulen (eds.), Changing Landscapes. The impact of Roman towns in the Western Mediterranean. Proceedings of the International Colloquium, Castelo de Vide - Marvão 15th-17th May 2008. Ricerche series maior. Bologna, Ante Quem: 129-139.

Orfila, M. (1986): La necrópolis de Sa Carrotja y la romanización del sur de la isla de Mallorca, Tesis doctoral. Universitat de les Illes Balears.

Orfila, M. (1988): La necrópolis de Sa Carrotja y la romanización del Sur de la isla de Mallorca. BAR International Series. Oxford, British Archaeology Reports. https://doi.org/10.30861/9780860545132 PMCid:PMC266858

Orfila, M. (2008): «La intervención de Q. Cecilio Metelo sobre las Baleares (123 - 121 a.C.). Condiciones previas y sus consecuencias». Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 39.2: 7-45.

Padrós, C.; Belmonte, C. y Garcés, I. (2016): «Indicis d'un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), nova evidència anterior a la fundació d'Aeso». Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 47: 39-52.

Padrós, C.; Pujol, À. y Sala, R. (2015): «Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un praesidium pompeià als peus dels Pirineus?». Revista d'Arqueologia de Ponent, 25: 279-292.

Palmada, G. (2003): «La fortificació republicana d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola, Alt Penedès)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 13: 257-288.

Pascual, G. y Ribera i Lacomba, A. (2013): «El material más apreciado por los antiguos. Las ánforas», A. Ribera i Lacomba (ed.), Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares, Museo Arqueológico Regional, Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias, Sección de Arqueología: 217-289.

Pena, M. J. (2012): «De Caeciliis Metellis. Sobre los orígenes de la gens y sus relaciones con el Adriático (la via Caecilia): y con las Islas Baleares». Rivista Storica dell'Antichità, XLII: 139-170.

Pena, M. J. (2020): «Reflexiones sobre el yacimiento de Son Espases Vell (Palma. Mallorca)», X. Aquilué; J. Beltrán de Heredia; À. Caixal; J. Fierro y H. Kirchner (eds.), Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Barcelona, 14 de maig de 2018. Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), Museu d'Història de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Museu d'Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya), Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana (Universitat Autònoma de Barcelona): 1-7.

Pera Isern, J.; Rodrigo Requena, E.; Romaní Sala, N. y Carreras Monfort, C. (2019): «Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II a. C. en el noreste de la Hispania Citerior». Gladius. Estudios sobre armas antiguas, arte military vida cultural en oriente y occidente, 39: 19-43. https://doi.org/10.3989/gladius.2019.02

Pons Valens, J. M. (2004): «Les campanyes arqueològiques realitzades pel Grup d'Aqueologia Subaquàtica de Mallorca entre els anys 1995-2000. La realització d'una carta arqueològica subaquàtica de Mallorca i Cabrera», J. M. Pons Valens (ed.), VIè congrés El nostre patrimoni cultural: El patrimoni marítim i costaner. Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana. Autoritat Portuària de les Illes Balears: 257-288.

Quesada, F. (2014): «Novedades y líneas de investigación recientes en la Arqueología Militar de la Iberia prerromana. Una aproximación bibliográfica», E. Martínez y J. Cantera (eds.), Perspectivas y novedades de la Historia Militar. Una aproximación global. Madrid, Ministerio de Defensa: 59-92.

Ramon, J. (1991): Las ánforas púnicas de Ibiza. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza. Eivissa, Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

Ramon, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Colección Instrumenta, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Ramon, J. (2008): «Les àmfores altimperials d'Ebusus», A. López Mullor y J. Aquilué Abadías (eds.), La producció i el comerç de les àmfores de la "Provincia Hispania Tarraconensis": homenatge a Ricard Pascual i Guasch: actes de les jornades d'estudi celebrades al Palau Marc de la Generalitat de Catalunya els dies 17 i 18 de novembre de 2005: 241-270.

Ramon, J. (2017): «Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las Islas Baleares», F. Prados Martínez; H. Jiménez Vialás y J. J. Martínez García (eds.), Menorca entre fenicis i púnics. Murcia, Publicaciones del CEPOAT: 41-84.

Reddé, M. (2008): «Les camps militaires républicains et agustéens: paradigmes et réalités archéologiques». Salduie: Estudios de prehistoria y arqueología8: 61-72. https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.200886571

Richardson, A. (2000): «The Numerical Basis of Roman Camps». Oxford Journal of Archaeology, 19: 425-437. https://doi.org/10.1111/1468-0092.00119

Richardson, A. (2004): Theoretical Aspects of Roman Camp and Fort Design. BAR International Series. Oxford, John and Erica Hedges Ltd.

Roca i Roumens, M. (2005): «Terra sigillata sudgálica», M. Roca i Roumens y M.I. Fernández García (eds.), Introducción al estudio de la cerámica romana. Una breve guía de referencia. Málaga, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga: 115-137.

Roth, J. P. (1999): The Logistics of the Roman Army at War (264 B.C. - A.D. 235). Columbia Studies in the Classical Tradition. Leiden-Boston-Köln, Brill. https://doi.org/10.1163/9789004236325

Sala Sellés, F.; Moratallla Jávega, J. y Abad Casal, L. (2014): «Los fortines de la costa septentrional alicantina: una red de vigilancia de la navegación», F. Sala Sellés y J. Moratalla Javega (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Alicante, Universitat d'Alacant: 79-89.

Salvà Simonet, B.; Calvo Trias, M. y Guerrero Ayuso, V. M. (2002): «La Edad del Bronce balear (c.

/900 BC). Desarrollo de la complejidad social». Complutum 13: 193-219.

Salvà, B.; Rinne, C.; Weiss, D.; Salvador, P.; Galmés, A.; Rivas, J.; Bergas, X.; Font, R. y González, C. (2015): «Es rossells: ahir i avui», A. Martínez y G. Graziani (eds.), VI Jornades d'arqueologia de les Illes Balears: Formentera, 26, 27 i 28 de setembre, 2014. Formentera, Consell Insular d'Eivissa i Formentera: 109-118.

Sanmartí, E. y Principal, J. (1997): «Las cerámicas de importación, itálicas e ibéricas, procedentes de los campos numantinos». Revista d'Arqueologia de Ponent, 7: 35-75.

Sanmartí, E. y Principal, J. (1998): «Cronología y evolución tipológica de la Campaniense A del siglo II aC: Las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente fechados», J. Ramon; J. Sanmartí; D. Asensio y J. Principal (eds.), Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC. Barcelona, Arqueomediterrània, Universitat de Barcelona: 193-216.

Sanmartí, J.; Principal, J.; Trías, M.G. y Orfila, M. (1996): Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (excavacions 1949-1992). Barcelona, The William L. Bryant Foundation, Publicacions Universitat de Barcelona.

Schulten, A. (1927): Numantia. Die Ergebnisse der Ausgrabungen 1905-1912 III. Munich, Die Lager des Scipio.

Vallori Márquez, B. (2019): «El bellum Balearicum (123 a. C.). Fuentes históricas y evidencia arqueológica», B. Vallori Márquez; C. Rueda Galán y J. P. Bellón Ruiz (eds.), Accampamenti, guarnigioni e assedi durante la Seconda Guerra Punica e la conquista romana (secoli III-I aC): prospettive archeologiche. Roma, Edizioni Quasar: 71-81.

Vallori Márquez, B.; Cau Ontiveros, M. Á. y Chávez Álvarez, E. (2023): «Excavaciones en el templo toscano de Pollentia (Alcúdia, Mallorca): estudio de la secuencia constructiva y de los artefactos recuperados». Zephyrus, 91. https://doi.org/10.14201/zephyrus20239179102

Vivar, G. (2005): «La cerámica campaniense A», M. Roca i Roumens y M. I. Fernández García (eds.), Introducción al estudio de la cerámica romana. Una breve guía de referencia. Málaga, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga: 23-45.

Welfare, H. y Swan, V. G. (1995): Roman camps in England. The Field Archaeology. London, Royal Commission on the Historical Monuments of England.

Zucca, R. (1998): Insulae Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio romano. Roma, Carocci Editore.

Descargas

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Vallori Márquez, B., Alcaide, S., Servera, J. ., & Valenzuela, A. (2023). El fuerte romano republicano de Ses Salines (Mallorca): aportaciones a sus características y cronología. Gladius, 43, 33–52. https://doi.org/10.3989/gladius.2023.03

Número

Sección

Artículos