Las dagas del ejército altoimperial en Hispania

Autores/as

  • Carmelo Fernández Ibáñez Museo de Palencia e Instituto «Sautuola» de Prehistoria y Arqueología (Santander)

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2008.194

Palabras clave:

Alto Imperio, daga, militaria, pugio

Resumen


Este trabajo aborda el primer análisis diacrónico sobre las dagas en el ejército romano de ocupación en Hispania (España y Portugal) a través de las cincuenta y siete muestras hasta ahora conocidas, más un número inferior (ocho) de restos de sus fundas, desde el fin del siglo I a.C. al siglo III d.C., sin que posteriormente hayan sido encontrados por ahora más restos. Aunque sin desviarse demasiado de las corrientes que en cada momento imponía el gusto, tras las guerras de conquista las producciones del territorio peninsular sensiblemente no coincidieron con las de la vasta área del Limes, que estaría a la vanguardia. En lo que a dagas se refiere la primera centuria no tiene precedentes ni tendrá continuidad.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abásolo Álvarez, J. A. y Ruiz Vélez, I. (1977): Carta arqueológica de la provincia de Burgos. Partido Judicial de Burgos. Diputación Provincial, Burgos.

Acuña Fernández, P. (1974): Los relieves romanos de Clunia decorados con motivos militares. Valladolid, Universidad de Valladolid, Studia Archaeologica, 30.

Alarcão, J. et alii (1979): Fouilles de Conimbriga VII. Trouvailles diverses – Conclusions génerales. Paris, de Boccard.

Alonso Gregorio, O. A. (2004): «Sobre el hallazgo de un puñal biglobular en Monte Cildá (Aguilar de Campoo, Palencia): La panoplia militar indígena al servicio de Roma». Sautuola, X: 35-45.

Argente, J. L., Díaz, A. y Bescós, A. (2001): Tiermes V. Carratiermes. Necrópolis celtibérica. Valladolid, Junta de Castilla y León.

Bailly, A. (1977): «Les armes d’époque romaine, dans la vallée de la Saone». Mémoires de la Societé d’Histoire et d’Archéologie de Chalon, 47: 159-172.

Beal, J.-C. y Feugére, M. (1987): «Épées miniatures à fourreau en os, d’époque romaine». Germania, 65-1 : 89-105.

Bishop, M. C. y Coulston, J. C. N. (1993): Roman military equipment. London, B. T. Batsford Ltd, (2006, 2.ª ed.).

Boube-Piccot, Ch. (1994): Les bronzes antiques du Maroc – IV. L’équipement militaire et l’armement. Paris-Rabat, Recherche sur les civilisations-Institut national des sciences de l’archéologie et du patrimoine.

Cabré, J. (1931): «Tipología del puñal, en la cultura de “Las Cogotas”». Archivo Español de Arqueología, XXXI: 221-241.

Cabré Herreros, E. y Morán Cabré, J. A. (1991): «Puñales dobleglobulares con probable simbología astral en el pomo de la empuñadura». Actas del XX Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales: 341-348.

Casas i Genover, J. (1989): L’Olivet d’en Pujol i els Tolegassos. Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques, Sèrie Monogràfica, 10.

Casas Genover, J. y Soler Fusté, V. (2003): La villa de Tolegassos. Una explotación agrícola de época romana en el territorio de Ampurias. Oxford, J. & E. Hedges, BAR International Series, 1101.

Chevallier, R. (1976): «Trophées et monuments commémoratifs». La Colonne Trajane. Les Dossiers de l’Archéologie, 17: 107-115.

Chirila, E. et al. (1972): Das Römerlager von Buciumi. Cluj, Muzeul de Istorie si Arta Zalau.

Connolly, P. (1997): «Pilum, Gladius and Pugio in the Late Republic». Journal of Roman Military Equipment Studies, 8: 41-57.

Diego Santos, F. (1959): Epigrafía funeraria de Asturias. Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos.

Egg, M. (1986): «---------», Jahrbuch Romisches Germanischen Zentralmuseum Mainz, 33(2): 906-907.

Esparza Arroyo, A. (1988): «Materiales de la Edad del Hierro», La Colección Arqueológica del Padre Saturio González en Santo Domingo de Silos. Burgos, Diputación Provincial: 115-158.

Fernández Gómez, F. (1986): Excavaciones arqueológicas en el Raso de Candelada. 2 vols., Ávila, Diputación Provincial.

Fernández Ibáñez, C. (1999a): «Placa de tahalí para la suspensión de las dagas en el ejército romano: entre la República y el Imperio. A propósito de un hallazgo en el campamento de la Legio IIII Macedónica (Herrera de Pisuerga, Palencia, España)», Estudios en Homenaje al Profesor Dr. García Guinea. Sautuola, VI: 335-345.

Fernández Ibáñez, C. (1999b): «Puñal». Cántabros: la génesis de un pueblo. Santander, Comisión del Centenario de Caja Cantabria: 278.

Fernández Ibáñez, C. (1999c): «Puñal». Cántabros: la génesis de un pueblo. Santander, Comisión del Centenario de Caja Cantabria: 292.

Fernández Ibáñez, C. (2002): «Objetos metálicos de carácter militar en la bibliografía de algunos yacimientos romanos de la Península ibérica española». Trabajos de Arqueología en Cantabria, V: 77-82.

Fernández Ibáñez, C. (2004): «Metalistería militar romana en el norte de la Península Ibérica durante los periodos republicano y altoimperial», C. Fernández Ochoa y P. García (eds.), III Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón: Unidad y Diversidad en el Arco Atlántico en Época Romana. Oxford, J. & E. Hedges, BAR International Series, 1371: 203-228.

Fernández Ibáñez, C. (2006a): «Objetos metálicos del asentamiento militar de Herrera de Pisuerga (Palencia). Excavaciones de A. García y Bellido (1960-61)», M. Bendala et alii (eds.), La arqueología clásica peninsular ante el tercer milenio. En el centenario de A. García y Bellido (1903-1972). Madrid, CSIC, Anejos de Archivo Español de Arqueología, XXXIV: 187-202.

Fernández Ibañez, C. (2006b): «Post Vestigium Exercitus. Militaria romana en la región septentrional de la Península Ibérica durante la época Altoimperial», A. Morillo (ed.), Actas del II Congreso de Arqueología Miltar Romana en Hispania. León, Universidad de León-Ayuntamiento de León: 257-308.

Fernández Ibáñez, C. (2007): «La metalistería militar de Hispania en época altoimperial», C. Fernández Ibáñez (ed.), Metalistería Romana de Hispania. Sautuola, XIII: 403-426.

Fernández Ibáñez, C. (e.p.): «La daga militar romana de la llanura de Bolmir (Cantabria)». Sautuola, XIII, Santander.

Fernández Ibáñez, C. y Cavada Nieto, M. (2005): «Hebilla de balteus militae en hueso de época altoimperial procedente de Herrera de Pisuerga (Palencia)». Sautuola, XI: 213-219.

Feugére, M. (1993): Les armes des romains. Paris, Errance.

Gabaldón Martínez, M.ª del M. (2004): Ritos de armas en la Edad del Hierro. Madrid, CSIC, Anejos de Gladius, 5.

García y Bellido, A., (1963): «Parerga de arqueología y epigrafía hispanorromanas (II)». Archivo Español de Arqueología, XXXVI (107/108): 191-206.

García y Bellido, A. (1993): Álbum de dibujos de la colección de bronces antiguos de Antonio Vives. Madrid, CSIC, Anejos de Archivo Español de Arqueología, XIII.

García y Bellido, A., Fernández de Avilés, A. y García Guinea, M. A. (1970): Excavaciones y exploraciones arqueológicas en Cantabria. Madrid, CSIC, Anejos de Archivo Español de Arqueología, IV.

Gerhartl-Witteveen, A M. y Hubrecht, A. V. M. (1990): «Survey of swords and daggers in the Povinciaal museum G.M.Kam, Nijmegen». Journal of Roman Military Equipment Studies, 1: 99-107.

González Cordero, A. (2000): «Armamento tardorromano-visigodo en los grabados urdanos». Actas del Congreso Internacional de Arte Rupestre Europea. Vigo, Ayuntamiento de Vigo (edición en CD).

Heleno, M. (1962): «A villa lusitano-romana de Torre de Palma (Monforte)». O Arqueólogo Portugués, 4: 313-338.

Helming, G. (1990): «Hispaniensis Pugiunculus. Technologische Aspekte und Anmerkungen zum Fund einer Militärdolchseide aus Basel». Archäologie der Schweiz, 13(4): 158-164.

Hermann, F. R. (1969): «Der Eisenhortfund aus dem Kastell Ku.nzing». Saalburg Jahrbuch, 26: 129-141.

Hermann, F. R. (1972): Die Ausgrabungen in dem Kastell Ku.nzing/Quintana. Stuttgart, Limes-Museum Aalen.

Krekovič, E. (1994): «Military equipment on the territory of Slovakia». Journal of Roman Military Equipment Studies, 5: 211-225.

Lorrio, A. (1997): Los celtíberos. Madrid-Alicante, Universidad Complutense de Madrid-Universidad de Alicante.

Luik, M. (2002): Die Funde aus den Römischen Lagern um Numantia im Römisch-Germanischen Zentralmuseum. Mainz, Habelt.

Maloney, S. J. y Hale, J. R. (1996): «The villa of Torre de Palma (Alto Alentejo)». Journal of Roman Archaeology, 9: 275-294.

Mañanes, T., Gutiérrez, M.ª A. y Agundez, C. (1987): El mosaico de la villa romana de Santa Cruz (Cabezón de Pisuerga, Valladolid). Valladolid, Diputación Provincial.

Martín Valls, R. y Delibes de Castro, G. (1975): «Hallazgos arqueológicos en la provincia de Zamora (II)». Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, XL-XLI: 445-476.

Maya, J. L. (1988): La cultura material de los castros asturianos. Estudios de la Antigu.edad, 4/5. Universidad Autónoma de Barcelona.

Mezquíriz Irujo, M.ª A. (2006): «La antigua ciudad de los carenses». Trabajos de Arqueología Navarra, 19: 147-267.

Monteverde, J. L. (1975): «Puñal romano de Sotopalacios». Boletín de la Institución Fernán González, 141: 792-795.

Obmann, J. (1992): «Zu einer elfenbeinernen Dolchgriffplatte aus Nida Heddemheim/Frankfurt am Main». Journal of Roman Military Equipment Studies, 3: 37-40.

Obmann, J. (2000): Studien zu römanischen Dolchscheiden des 1. Jahrhunderts n.Chr. Rahden/Westf.

Peralta Labrador, E. (2007): «Equipamiento militar romano de la conquista de la antigua Cantabria», C. Fernández Ibáñez (ed.), Metalistería Romana de Hispania. Sautuola, XIII.

Peréx Agorreta, M.ª J. y Unzu Urmeneta, M. (1997-98): «Necrópolis y poblado de época romana en Espinal (Navarra). Memoria de las campañas de 1986, 1987 y 1988». Trabajos de Arqueología Navarra, 13: 75-126.

Peréx Agorreta, M.ª J. y Unzu Urmeneta, M. (2008): «Las necrópolis de Iturissa (Espinal)», La tierra te sea leve. Arqueología de la muerte en Navarra. Pamplona, Gobierno de Navarra, 156-160.

Quesada Sanz, F. (1997): El armamento ibérico. Monographies Instrumentum, 3. 2 vols. Montagnac.

Quesada, F. (2000): «Puñal legionario». La Aventura de la Historia, 15: 100-101.

Quesada, F. (2007): «Hispania y el ejército romano republicano. Interacción y adopción de tipos metálicos», C. Fernández Ibáñez (ed.), Metalistería Romana de Hispania. Sautuola, XIII: 379-402.

Quesada, F. (2008): Armas de Grecia y Roma. Madrid, La Esfera de los Libros.

Reuter, M. (1999): «Späte Militärdolche com Typ Ku.nzing-Anmerkungen zur Datierung und Verbreitung». Journal of Roman Military Equipment Studies, 10: 121-124.

Roberson, A., Scott, M. y Keppi e, L. (1975): Bar Hill: A roman fort and its finds. Oxford, J. & E. Hedges, BAR International Series, 16.

Salcedo Garcés, F. (1983): «Los relieves de armas del teatro de Mérida». Lvcentum, II: 243-283.

Sánchez Palencia, J. y Fernández-Posse, M.ª D. (1985): La corona y el castro de Corporales. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Arqueología y Etnografía, Excavaciones Arqueológicas en España, 141.

Sánchez Palencia, J., Ruiz del Arbol, M.ª y López Jiménez, O. (2003): Tierra, agua y oro. Arqueología del paisaje en la Sierra de Francia. Salamanca, Consejería de Cultura y Turismo.

Schüle, W. (1969): Die Mesetakulturen der Iberischen Halbinsel. 2 vols., Berlin.

Scott, I. R. (1985): «First century military daggers and the manufacture and supply of meapons for the roman army». The Production and Distribution of Roman Military Equipment. Oxford, J. & E. Hedges, BAR International Series, 275: 160-213.

Scott, I. R. (1989): «Daggers», W. H. Manning (ed.), Catalogue of the Romano-British Iron Tools, Fittings and Weapons in the British Museum. London, British Museum: 152-159.

Scott, I. R. (1991): «Military equipment», N. Holbrook y P. T. Bidwell (eds.), Roman Finds from Exeter. Exeter, Exeter City Council and The University of Exeter: 263-265.

Spencer, B. W. (1961): «Two additions to the London Museum». Transactions of the London and Middlesex Archaeological Society, XX: 214-217.

Schulten, A. (1927): Die Lager des Scipio. Numantia. Die Ergebnisse der Ausgrabungen 1905-1912, Band – III. München, Verlag Von F. Bruckmann A.-G.

Schulten, A. (1931): Die Stadt Numantia. Die Ergebnisse der Ausgrabungen 1905-1912, Band – II. München, Verlag Von F. Bruckmann A.-G.

Unz, Ch. y Deschler-Erb, E. (1997): Katalog der militaria aus Vindonissa. Brugg, Veröffentlichungen Der Gesellschaft Pro Vindonissa - Band XIV.

Vanden Berghe, L (1996): «Some roman military equipment of the first three centuries AD in Belgian museums». Journal of Roman Military Equipment Studies, 7: 59-93.

Vanden Berghe, L. y Simkins, M. (2001-02): «Construction and reconstruction of the Titelberg dagger». Journal of Roman Military Equipment Studies, 12-13: 75-84.

Villa Valdés, A. (2003): «Castros y recintos fortificados en el occidente de Asturias: estado de la cuestión». Boletín Auriense, XXXIII: 115-146.

Villa Valdés, A. (2007): «Mil años de poblados fortificados en Asturias (siglos IX a.C.-II d.C.», J. Fernández-Tresguerres (coord.), Astures y Romanos: Nuevas Perspectivas. Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos: 27-60.

VV. AA. (1938): The Hispanic Society of America. New York.

Descargas

Publicado

2008-12-30

Cómo citar

Fernández Ibáñez, C. (2008). Las dagas del ejército altoimperial en Hispania. Gladius, 28, 87–175. https://doi.org/10.3989/gladius.2008.194

Número

Sección

Artículos