Tormenta romana. Análisis morfológico y funcional de la artillería romana tardorepublicana en el nordeste peninsular

Autores/as

  • Eduard Ble Gimeno GRACPE, Universidad de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2012.0002

Palabras clave:

Artillería romana, período tardorepublicano, nordeste peninsular

Resumen


Este trabajo pretende estudiar el uso de la artillería romana en el nordeste de la Península Ibérica durante el período tardorepublicano (218 - 45 a.C.). Para ello se analizan las evidencias arqueológicas más abundantes y a la vez las menos estudiadas: sus proyectiles. Se propone una clasificación tipológica de los proyectiles en función de su calibre. Al mismo tiempo se plantea una caracterización funcional para cada uno de los hallazgos en función de su contexto arqueológico y su datación.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almagro, M. (1947-1948): «Hallazgos numismáticos ampuritanos», Ampurias, 9-10, 320-322.

Almagro, M. (1953): Las necrópolis de Ampurias, vol. 1, Barcelona. Alvarez, R. y Cubero, M. (1999): «Los pila del poblado ibérico de Castellruf», Gladius, 19, 121-142.

Asensio, D., Cela, X. y Ferrer, C (1996): «Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus», Pyrenae, 27, 163-191.

Asensio, D., Miró, M. y Sanmartí, J. (2005): «Darreres intervencions arqueològiques al Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): una ciutat ibèrica en el segle III aC», Món Ibèric al Països Catalans (XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà), 615-627.

Baatz, D. (1994): Bauten und Katapulten des Römischen Heeres, Mavors Roman Army Researches, 11, Stuttgart.

Baatz, D. (1999): «Katapulte und mechanische Handwaffen des spätrömischen Heeres», J. Oldenstein and O. Gupte Spätromische (eds.), Spätromische MilitaÅNrausrüstung, Journal of Roman Military Equipment Studies, 10, 137-140.

Ble, E. (2010): Tormenta romana: els projectils d'artilleria romanorepublicans del nord-est de la Península Ibèrica, trabajo final de Máster, Inédito. PMCid:2936005

Bru, F. M. (1955): Fulls d'història de la vila de Tivissa i del seu territori antic, AYMA, Tarragona.

Brugada, J. (1991): Armes de ferro del Museu Monogràfic d'Empúries, Treball d'Investigació, Universitat Autònoma de Barcelona, Girona, Inédito. PMCid:1024660

Barberà, J. y Pascual, R., (1979-1980) «Burriac, un yacimiento protohistórico de la costa catalana (Cabrera de Mar, Barcelona)», Ampurias, 41-42, 203-242.

Campbell, D. (2003): Greek and Roman Artillery 399 BC - AD363, Osprey Publishing, Oxford.

Campbell, D. (2006): Besiged. Siege Warfare in the Ancient World, Osprey Publishing, Oxford.

Díaz García, M. (2009): El Castellum de Puigpelat, Biblioteca Tarraco d'arqueologia, 5.

García Jiménez, G. (2006): Entre Iberos y Celtas: Las espadas de tipo La Tène del Noreste de la Península Ibérica, Anejos de Gladius, 10, Madrid.

Gracia, F. (2000): «Análisis táctico de las fortificaciones ibéricas», Gladius, 20, 131-170. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2000.67

Gracia, F. (2001): «Sobre fortificaciones ibéricas. El problema de la divergencia respecto al pensamiento único», Gladius, 21, 155-166. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.83

Güell, M. (1993): «Excavació a la plaça dels Àngels (Tarragona)», Documents d'Arqueologia Clàssica, 1, Tarragona, 229-244.

Hauschild, T. (1984-1985): «Excavaciones en la muralla romana de Tarragona», Boletín Arqueológico, V, 6-7, 11-38.

Járrega, R. (2004): «Tarraco Scipionum Opus. ¿Escipión fundador de Tarraco?», Butlletí Arqueològic, 26, Tarragona, 23-66.

Luik, M. (2010): «Los hallazgos de armas den los campamentos romanos alrededor de Numancia, en F. Quesada, M. Navarro y F. Cadiou (coord.), De armas, de hombres y de dioses. El papel de las armas en la conquista romana de la Península Ibérica, Gladius, 30, 43-60.

Martín, A. (2004): «Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau- Can Mateu (Cabrera de Mar)», Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, 2001, Barcelona, 376-399.

Martín, O. y Rovira, J. (2009): Arquitectura i urbanisme de la part de Tarraco en època republicana i imperial, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona.

Moret, P. (1998): «Rostros de piedra. Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones ibéricas», Los Íberos, príncipes de occidente, 83-92.

Moret, P. (2001): «Del buen uso de las murallas ibéricas», Gladius, 21, 137-144. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.81

Moret, P. (2008): «A propos du Castellet de Banyoles et Philon de Byzance: une nécessaire palinodie», Salduie, 8, 193-216.

Noguera, J. (2008): «Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro», Archivo Español de Arqueología, 81, 31-48. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39

Noguera, J. (2009): «Los campamentos romanos en el curso inferior del río Ebro durante la Segunda Guerra Púnica», in Á. Morillo (ed.), 20th International Congress of Roman Frontier Studies (León, 2006), Anejos de Gladius, 13, 329-338.

Pallarès, C. (1984): «El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre», Pyrenae, 19-20, 113-125.

Pallarès, C. (1987): «Dos elements de filiació grega del segle IV a. C. a l'assentament ibèric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre», Protohistòria Catalana (VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà), Puigcerdà, 281-288.

Puig i Cadafalch, J. (1911-12): «Crònica de les excavacions d'Empúries», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 671-672.

Quesada, F. (2001): «En torno al análisis táctico de las fortificaciones ibéricas. Algunos puntos de vista alternativos», Gladius, 21, 145-154. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2001.82

Quesada, F. (2007): «Asedio, sitio, asalto… Aspectos prácticos de la poliorcética en la iberia prerromana », L. Berrocal y P. Moret (eds.), Paisajes fortificados de la Edad del Hierro, Bibliotheca Archaeologica Hispana, 28, Madrid, 75-98.

Poux, M. (2008): «L'empreinte du militaire césarien dans les faciès mobiliers de La Tène finale. Caractérisation, chronologie et duffusion de ses principaux marqueurs», M. Poux (dir.), Sur les traces de César. Militaria tardo-républicains en contexte gaulois. Actes de la table ronde de Bibracte (Gluxen- Glenne, 17 octobre 2002), Bibracte, 14, 299-432.

Rihll, T. (2007): The Catapult. A History, Westholme Publishing, Yardley, Pennsylvania.

Russo, F. (2004): L'artiglieria delle legioni romane, Roma.

Sáez, R. (2005): Artillería y poliorcética en el mundo grecorromano, Anejos de Gladius, 8, Madrid.

Sáez, R. (2009): «Evidencias arqueológicas de la poliorcética en la Península ibérica», 20th International Congress of Roman Frontier Studies (León, 2006), Anejos de Gladius, 13, Madrid, 1079-1088.

Sanmartí, E. y Nolla, J. M. (1986): «La datation de la partie centrale du rempart méridional d'Emporion (L'Escala, Alt Empordà, Catalogne)», Documents d'Archéologie Méridionale, 9, 81-110.

Serra-Ràfols, J. (1941): «El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa-Bajo Ebro)», Ampurias 3, 15-34.

Serra-Ràfols, J. (1965): «La destrucción del poblado ibérico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)», Ampurias, 26-27, 105-117.

Sievers, S. (1997): «Les armes d'Osuna», Antiquités de l'Espagne, Paris, 58-71.

Sievers, S. (2001): «Les armes d'Alesia», en M. Reddé y S. von Schnurbein (ed.), Alésia: fouilles et recherches franco-allemandes sur les travaux militaires romains autour du Mont-Auxois: 1991-1997, Mémoires de l'académie des inscriptions et belles-lettres, tome XXII, vol. 1, Paris.

Tarradell-Font, N. y Noguera J. (2009): «Avance al estudio de las monedas del Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)», A. Árevalo (ed.), Actas XIII Congreso Nacional de Numismática «Moneda y Arqueología», Cádiz, 22-24 de octubre de 2007, tomo I, 143-161.

Vicente Redón, J., Punter, M. P. y Ezquerra, B. (1997): «La catapulta tardorepublicana y otro equipamiento militar de "La Caridad" (Caminreal, Teruel)», en M. Feugère (ed.), L'équipement militaire et l'armement de la république (IVe-Ier s. avant J.-C.), Journal of Roman Military Equipment Studies, 8, 167-199.

Vilaseca, S., Serra-Ràfols, J. y Brull, L. (1949): Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Bañolas, de Tivissa (Tarragona), Informes y memorias de la Comisaría general de excavaciones arqueológicas, 20, Madrid.

Zamora, D. (2006-2007): «L'oppidum de Burriac: centre del poder polític de la laietània ibèrica», Laietania, 17, 11-420.

Descargas

Publicado

2012-12-30

Cómo citar

Ble Gimeno, E. (2012). Tormenta romana. Análisis morfológico y funcional de la artillería romana tardorepublicana en el nordeste peninsular. Gladius, 32, 25–48. https://doi.org/10.3989/gladius.2012.0002

Número

Sección

Artículos