Experimentando con armas ibéricas de hierro. La producción del metal en hornos de “tiro natural”

Autores/as

  • José Miguel Gallego Cañamero ARTIFEX

DOI:

https://doi.org/10.3989/gladius.2014.0002

Palabras clave:

Arqueología experimental, hierro, armamento ibérico

Resumen


Se exponen los resultados de dos intentos experimentales para obtener hierro en sendos hornos del tipo de “tiro natural” mediante el proceso de reducción directa, extrapolando sus posibilidades para el mundo ibérico. Se describen los principios físicos que intervienen en el proceso y se propone un modelo de explotación minero- metalúrgica basado en la concentración de los medios de producción en zonas próximas a las materias primas (mineral y madera).

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adelantado, P. (2003): "La metalurgia del hierro". En P. Guérin (ed.), El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano, Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de Trabajos Varios: Diputación Provincial de Valencia, 101, 314-324.

Álvarez, R y Estrada, A. (2009): "L'explotació de ferro en el complex miner de Gavà. La mina n.º 65", en L'arqueologia a Gavà, homentage a Alícia Estrada. Colección "La nostra gent", n.º 5, 141-160.

Andrieux, Ph. (2004): "Expérimenter en archéologie". En M. Mangin (dir.), Le Fer. París: ed. Errance. Collection "Archéologies", 10-11.

Andrieux, Ph. (2004): " Les traces thermiques sur les parois de four ". En M. Mangin (dir.), Le Fer. París: ed. Errance. Collection "Archéologies", 70-71.

Andrieux, Ph.; Domergue, C.; Jarrier, C.; Pieraggi, B. y Tollon, F. (1994): " La sidérurgie antique. Des fourneaux romains remis en fonctionnement dans l'Aude ", Archéologia, 301, 59-66.

Armada, X. L.; Hunt, M. A.; Tresserras, J. J.; Montero, I.; Rafel, N. y Ruiz de Arbulo, J. (2005): "Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necropolis del Calvari del Molar (Priorat, Tarragona)", Trabajos de Prehistoria, 62, 1, 139-155.

Armada, X. L.; Garcia, D.; Montero, I.; Moreno; Rafel, N. y Rovira, M. C. (2005): "Minería y metalurgia durante la I Edad del Hierro. Procesos de cambio en el sur de Catalunya", Revista d'Arqueologia de Ponent (RAP). Lérida: Universitat de Lleida, n.º 15, 133-150.

Auladell, J. (1993): "Metal·lúrgia i útils fèrrics agrícoles I ramaders pre-romans a l'àrea Laietània", Gala, 2, 227-236.

Auladell, J. (2004): Tecnologia del treball del ferro al Nord-est peninsular en l'Ibèric Antic i Ple, Tesis Doctoral dirigida por F. Gràcia y J. Simon, defendida en octubre de 2004. Barcelona : Universidad de Barcelona.

Auladell, J.y Simon, J. (1997): "Anàlisi metal·logràfica d'elements fèrrics pre-romans: una aproximació als mètodes siderúrgics a la Laietània", Pyrenae, 28, 119-132.

Avner, S. H. (1996): Introducción a la metalurgia física. Mèxico, D. F.

Blakelock, E.; Martinón, M.; Veldhuijzen, H. A.y Young, T. (2009): "Slag inclusions in iron objects and the quest for provenance: an experiment and a case study", Journal of Archaeological Science, 36, 1745-1757. http://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2009.03.032

Bonet, H.; Vives-Ferrándiz, J. (eds.) (2011): La Bastida de les Alcusses. 1928-2010. Valencia: Museu de Prehistòria de València, 119-124.

Boonstra, A.; Van de Manakker, T. y Van Dijk, W. (1997): "Experiments with a slag-tapping and a slag pit furnace". En Lars Chr. Nørbach (ed.), Early iron production. Archaeology, technology and experiments. Nordic Iron Seminar. Lejre, del 22 al 28 de julio, 1996, Technical Report, 1997, n.º 3, 73-80.

Bordas, A.; Molinas, R.; Saa, M. (2009): "La mineria del ferro a Gavà. Darreres intervencions arqueològiques a la serra de les Ferreres". En L'arqueologia a Gavà, homentage a Alícia Estrada, colección "La nostra gent", n.º 5, 161-176.

Burillo, F. y Rovira, S. (2005): "Experimentos de fundición de minerales de hierro en la ciudad-estado celtibérica de Segeda (Mara, Zaragoza)". En Avances en Arqueometría. Girona: Universitat de Girona, 137-145.

Cardona, R., (1999): "Memòria arqueològica del jaciment del Camp dels Moros de la Codina, Pinell, Campanya 1999". Servei de Patrimoni arqueològic i paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Chapa, T. y Mayoral, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vida en un poblado ibérico. Madrid: ed. Akal, Akal Arqueología, 90-101.

Cleere, H. F. (1971): "Ironmaking in a Roman furnace", Britannia, 2, 203-217. http://dx.doi.org/10.2307/525810

Cleere, H. F. (1972): "The classification of early smelting-iron furnaces", The Antiquaries Journal II, 8-23. http://dx.doi.org/10.1017/S0003581500020126

Craddock, P. T. y Meeks, N. D. (1983-1988): "Iron in copper". En G. Speri (ed.), The first iron in the Mediterranean, Populonia-Piombino, 1983, PACT, 21, Strasbourg, 1988, 119-130.

Crew, P. (1991): "The Experimental Production of Prehistoric Bar Iron", Historical Metallurgy 25, 1, 21-36.

Crew, P. (1998): "Laxton revisited: a first report on the 1998 excavations", Historical Metallurgy, 32, 2, 49-53.

Decombeix, P.; Domergue, C.; Fabré, J. M.; Gorgues, A.; Tollon, F. y Tournier, B. (2000): "Reflections sur l'organisation de la production du fer a l'époque romaine dans le bassin supérieur de la Dure, au voisinage des Martys (Aude)", Gallia, 23-36.

Decombeix, P. M.; Fabré, J. M. y Rico, Ch. (2001): "Expérimentations de réduction directe du fer dans des reconstitutions des bas-fourneaux romains de la Montagne Noire". En Actes del 1er Simposi sobre la Mineria i la Metal·lúrgia antiga al sud-oest europeu.Centre d'Arqueologia d'Avinganya, Seròs, 5 al 7 de mayo del 2000, 185-194.

Domergue, C. y Leroy, M. (2000): "L'etat de la recherche sur les mines et les métallurgies en Gaule, de l'époque gauloise au haut Moyen Âge. En C. Domergue"; M. Leroy (eds.), Mines et métallurgies en Gaule, Gallia, 57, 3-10.

Dubois, C. (2000): "Lercoul (Pyrénées ariégeoises): une site sidérurgique du IIIè s. de notre ère". En C. Domergue y M. Leroy (eds.), Mines et métallurgies en Gaule, Gallia, 57, 53-62.

Dubois, C. (2001): "Elements sur l'origine de la production du fer en Ariège: le site de Lercoul, en L'obtenció del ferro pel procediment directe entre els segles IV i XIXS", Actes del 6è curs d'Arqueologia d'Andorra. Andorra.

Dunikowsky, M. y Cabboï, S. (1995): "La sidérurgie chez les Sénons: les ateliers celtiques et gallo-romains des Clérimois (Yonne)", Documents d'Archéologie Françoise, 51. Paris: Maison des Sciences de l'Homme.

Ehren, Th.; Charlton, M.; Chirikure, S.; Humphris, J.; Ige, A. y Veldhuijzen, H. A. (2007): "Decisions Set in Slag. The Human Factor in African Iron Smelting". En S. la Niece; D. R. Hook; P. T. Craddock (eds.), Metals and Mines. Studies in Archaeometallurgy. London: Archetype, British Museum, 211-218.

Espelund, A. (2010): "Experimental ironmaking once more: combining theory and find material", EuroREA, 7, 4-8.

Fabré, J. M.; Polo, C.; Rico, Ch. y Villargordo, C. (2012): "Minería y siderurgia Antigua en Sierra Menera (Teruel-Guadalajara). Nuevos avances de la explotación del hierro en época Antigua (ss. II a. C.-II d. C.)". En Minería y Metalurgia antiguas. Visiones y revisiones. Madrid: Casa de Velázquez, 43-62.

Ferrer, M. A. (2000): "La metalurgia ibérica del hierro. Una aproximación a través de la interpretación arqueométrica". En C. Mata, y G. Pérez, (eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, SAGVNTUM Extra - 3, Universitat de València, 283-290.

Ferrer, M.A. (2002): "La actividad extractiva y metalúrgicas. En H. Bonet y C. Mata (eds.), El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de Trabajos Varios, 99: Diputación Provincial de Valencia, 192-211.

Forbes, R. J. (1971): Studies in Ancient Technology, VIII, Leiden. 2ª edición revisada.

Forbes, R.J. (1972): Studies in Ancient Technology, IX, Leiden. 2ª edición revisada.

Forés, A.; Gassiot, E. y Oltra, J. (2003): "Mes enllà de la transhumància: mineria i metal·lúrgia antiga a l'alta muntanya del Pallars Sobirà". En J. M. Mata-Perelló (ed.). Libro de Actas del Primer Simposio sobre Minería, Metalurgia y Patrimonio en el Área Mediterránea, Bellmunt del Priorat, del 8 al 10 de Noviembre del 2002: Ajuntament de Bellmunt, SEDPGYM, UPC, 71-82.

Foster, J. (1995): "Metalworking in the British Iron Age". En A. Raftery; V. Megaw y V. Rigby (eds.), Sites and Sights of the Iron Age. Essays on fieldwork and Museum Research presented to Ian Mathieson Stead. Oxford, 49-60.

Gallego, J. M. (2013): "La siderurgia en el mundo ibérico. Primeros datos a partir de la experimentación arqueológica". Actas del III Congreso Internacional de Arqueología Experimental, Banyoles, del 17 al 19 de octubre de 2011. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Garcia, G. (2006): "Entre íberos y celtas. Las espadas de tipo "La Tène" del Noreste de la Península Ibérica", Anejos de Gladius, 10. Madrid: CSIC, Instituto Histórico Hoffmeyer. Instituto de Historia. Ediciones Polifemo.

García, G. (2012): El armamento de influencia. La Têne en la Península Ibérica, Monographies Instrumentum. Montagnae, 43.

Gómez Ramos, P. (1996): "Análisis de escorias férreas: nuevas aportaciones al conocimiento de la siderurgia prerromana en España", Trabajos de Prehistoria, 53, vol. 2, 1996, 145-155.

Iranzo Viana, P. (2004): "Arqueología e Historia de Sinarcas", Ayuntamiento de Sinarcas, Valencia.

Izquierdo, P. (1992): "El jaciment arqueològic de les Sorres". En Les Sorres X. Un vaixell medieval al canal olímpic de rem, Castelldefels, Baix Llobregat, Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 1, 21-25.

Karbowniczek, M.; Weker, W.; Suliga, I. (2009): "Experimental metallurgical process in a slag pit bloomery furnace", EuroREA 6, 45-49.

Leroy, M. y Merluzzo, P. (2004): "La réduction: du minerai au métal". En M. Mangin (dir.), Le Fer, ed. Errance, Collection "Archéologies". París, 49-80.

López, D. (2011) : "Memòria científica de l'excavació arqueològica a l'assentament ibèric (segles III-II a. C.) de Mas d'en Gual (el Vendrell, Tarragona)". Servei de Patrimoni arqueològic i paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lorrio, A. J.; Rovira, S., y Gago, F. (1998-1999): "Una falcata damasquinada procedente de la Plana de Utiel (Valencia)", Lucentum, XVII-XVIII, Alicante, 149-161.

Lorrio, A.; Gómez, P.; Montero, I. y Rovira, S. (1999): "Minería y metalurgia celtibérica". En IV Simposio sobre Celtíberos. Economía. Zaragoza, 161-180.

Madroñero de la Cal, Á. (1989): "Los hierros de la España prerromana". En C. Domergue (ed.), Minería y metalurgia en las antiguas civilizaciones mediterráneas y europeas, Ministerio de Cultura, 109-118.

Mangin, M. (dir.) (2004): Le fer, Col. Archéologiques. Paris: Errance.

Mangin, M. y Fluzin, PH. (2006): "L'organisation de la production métallurgique dans une ville galloromaine: le travail du fer à Alésia", Revue archéologique de l'Est 55, 129-150.

Manning, W. H. (1995): "Ironworking in the Celtic World". En The Celtic World. Londres : 310-320.

Maquet, E. (1965) : .Outils de forge du Congo, du Rwanda et du Burundi. Tervuren : Musée Royal de l'Afrique centrale.

Martín, A.; López, V. y Gabaldón, A. (2003): "El conjunto minero-metalúrgico del término municipal de Senó (Bajo Aragón): un ejemplo del origen y la difusión de la siderurgia protohistórica en el levante español", Salduie, 3, 257-267.

Martinelli, B. (2008) : "Patrimoine sidérurgique traditionnel en Centrafrique". En Revue Centre-Africaine d'Anthropologie, n°1. La métallurgie du fer en Centrafrique, (on line).

Mata, C.; Moreno, A. y Ferrer, M. A. (2009): "Iron, Fuel and Slags: reconstructing the Ironworking Process in Iberian Iron Age (Valencian Region)", Pyrenae, 40, vol. II, 105-127.

Mohen, J. P. (1992): Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Barcelona.

Molist, N.; Ros, A.; Bosch, J. M.ª; Mestres, J. y Senabre, M.ª R. (2005): "Piezas de insuflación de aire del proceso metalúrgico en el noreste peninsular durante el período ibérico". En O. Puche y M. Ayarzagüena (eds.). Actas del II Simposio sobre minería y metalurgia históricas en el sudoeste europeo, Madrid, 24-26 de junio de 2004. Madrid, 179-188.

Molist, N. (ed.) (2008): "La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la Prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006)", Monografíes d'Olèrdola, 2, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 175-182.

Morell, N. (2008): "Treballant el ferro: canvis i continuïtats al nord-est de la Península Ibèrica durant els segles II-I a. C.". En M. Miñarro y S. Valenzuela (eds.), Actes del I Congreso de Joves Investigadors en Arqueologia dels Països Catalans: la protohistoria als Països Catalans, Arqueomediterrània, 10, 113-122.

Morer, J.; Rigo, A. y Barrasetas, E. (1997): "Les intervencions arqueològiques l'autopista A-16: valoració de conjunt", Tribuna d'Arqueologia, 1996-1997, 67-98.

Morer, J. y Rigo, A. (1999): Ferro i ferrers en el món ibèric. El poblat de les Guàrdies (El Vendrell): ed. Aucat, Autopistes de Catalunya.

Morer, J. y Rigo, A. (2003): Les Guàdies (El Vendrell, Baix Penedès). Un assentament metal lurque d'època ibérica en Territoris antics a la Mediterrànea i a la Losseetànica oriental, el Vendrell, Actes del Simposi Internacional d'Arqueología del Baix Penedès, del 8 al 10 de noviembre de 2001, Departamento de Cultura, Generalitat de Catalunya, 327-338.

Oliver, A (1996): "Poblamiento y territorio protohistóricos en el llano litoral del Baix Maestrat (Castellón)". Castellón: Sociedad Castellonense de Cultura, Arqueologia-IX.

Panareda, J. M. y Masnou, J. (2010): El carboneig. Quan el record encara és viu, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pelet, P. L. (1993): "Une industrie reconnue: Fer, Charbon, Acier dans le Pays de Vaud", Cahiers d'Archéologie Romande, 60, Lausanne.

Pleiner, R. (1980): Early iron Metallurgy in Europe., London: Ed. Wertin Muhly.

Pleiner, R. (1988): "Les primeres produccions de ferro a l'Europa Central i Oriental", Cota Zero, 13, Vic, 71-84.

Quesada, F. (1997): El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (siglos VI-I a. C.), Monographies Instrumentum, 3. Montagnac.

Quesada, F. (2002): "La evolución de la panoplia, modos de combate y tácticas de los iberos", en La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. VI-VII a. C.). Collection de la Casa de Velázquez, vol. 78. Madrid, 35-64.

Quesada, F. (2010): "Las armas en los poblados ibéricos. Teoría, método y resultados", Gladius, XXX, 17-42. Madrid: CSIC. http://dx.doi.org/10.3989/gladius.2010.0001

Quesada, F.; Gabaldón, M.; Requena, F. y Zamora, M. (2000): "¿Artesanos itinerantes en el mundo ibérico? Sobre técnicas y estilos decorativos, especialistas y territorio". En C. Mata y G. Pérez (eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, SAGVNTUM Extra-3. Valencia: Universitat de València, 291-301.

Rehder, J. E. (2000): The mastery and uses of fire in Antiquity. Montreal (Canadá): McGill-Queen's University Press Montreal.

Reynolds, P. J. (1988): Arqueologia experimental. Una perspectiva de futu. Vic: Eumo. Col. Referències, 4.

Rostocker, W. y Bronson, B. (1990): "Pre-industrial iron, its technology and ethnology", Archaeomaterials Monograph, 1. Philadelphia.

Rovira, M. C. (1997): "De bronzistes a ferrers: dinàmica de la metal·lúrgia protohistòrica al nord-est peninsular", Cota Zero, 13, 59-70.

Rovira, M. C. (2000): "Los talleres de herrero en el mundo ibérico. Aspectos técnicos y sociales; en C. Mata, C. y G. Pérez (eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, SAGVNTUM Extra-3. Valencia: Universitat de València, 265-270.

Rovira, M. C. (2012): "La producció siderurgica en època ibèrica a Catalunya". En Boscos de Ferro, Actes de les Primeres Jornades de Recerca i Desenvolupament de la Vall Ferrera. Tremp: Garsineu Edicions, 41-50.

Rovira, S.; Burillo; F; López, R. e Ibáñez, J. (2012): "Metalurgia y explotación de recursos minerales en el entorno de la ciudad-estado celtibérica de Segeda I (Mara, Zaragoza)". En A. Orejas y C. Rico (eds.), Minería y metalurgia antiguas. Visiones y revisiones. Madrid: Casa de Velázquez, 27-42.

Rovira, S. (1993): "La metalurgia de la Edad del Hierro en la Península Ibérica: una síntesis introductoria". En R. Arana; A. M. Muñoz; S. Ramallo i Ros, M.ª M. (eds.), Metalurgia en la Península Ibérica durante el Primer Milenio a. C. Estado actual de la investigación. Murcia: Universidad de Murcia, 45-70.

Rovira, S. (2000): "Continuismo e innovación en la metalurgia ibérica". En C. Mata, y G. Pérez (eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre Economía en el MónIbèric Valencia, Universidad de Valencia, SAGVNTUM Extra-3, 209-221.

Rovira, S. y Solías, J. M. (1991): "Iron minery and metallurgy in the lower course of river Llobregat (N. E. of Spain) during the Roman Republican period", en International Archaeometallurgical Symposium", Materialy Archeologiczne, XXVI: 53-57.

Ruiz de Arbulo, J. (1989): "Soportes y toberas. Los ejemplares de Emporion", Archivo Español de Arqueología, 62, 315-324.

Sarabia, F. J. (1994): "Aproximación teórica y metalográfica a la reducción de hierro en la Prehistoria partiendo del trabajo experimental", Trabajos de Prehistoria, 5, 95-109. http://dx.doi.org/10.3989/tp.1994.v51.i1.466

Schmidt, P. (ed.) (1996): The Culture and Technology of African Iron Production. Florida: University Press.

Serneels, V. (1997): "L'estudi dels rebutjos metal·lúrgics i la seva aportació a la comprensió de la industria del ferro", Revista Cota Zero, 13, 29-42.

Serneels, V. (1998): "La chaîne opératoire de la sidérurgie ancienne". En M. Feugère y V. Serneels (dirs.), Recherches sur l'économie du fer en Méditérranée nord-occidentale. Montagnac : Monographie Instrumentum, 4, 7-44.

Serneels, V. (2004): "Le Fer et ses minerais". En M. Mangin (dir.), Le Fer. París: ed. Errance. Collection "Archéologies", 25-48.

Serneels, V. y Crew, P. (1997): "Ore-Slag Relationships from experimentally Smelted Bog-Iron Ore". En P. Crew y S. Crew (eds.), Early Ironworking in Europe, archaeology and experiment, international Conference at Plas Tan Y Bwlch, Plas Tan y Bwlch Occassional Paper, 3, 78-82.

Serneels, V. Huysecom, E. y Fluzin, Ph. (1997): "Inagina Iron-slags and eutectoïd steel", Early Ironworking in Europe, archaeology and Experiment, International Conference Plas Tan y Bwlch, Plas Tan y Bwlch Ocassional paper.Sim, D. y Ridge, I. (2011): Iron for the eagles. The iron industry of Roman Britain. Gloucestershire: The History Press.

Simon, J.; Tartera, J.; Marsal, M. y Auladell, J. (2005): "De los íberos al imperio romano. Evolución tecnológica del hierro", Revista de Metalurgia, n.º esp, 507-512. Madrid: CSIC.

Tylecote, R. F.; Austin, J. N. y Wraith, A. E. (1971): "The mechanism of the bloomery process in shaft furnaces", Journal Iron Steel Institute, 209, 342-363.

Urteaga, M. (1997): "Programa internacional de experimentaciones en la ferrería de Agorregui", Arkeolan, 6 1/99, 11-13.

Veldhuijzen, H. A. y Rehren, Th. (2007): "Slags and the City. Early Iron Production at Tell Hammeh, Jordan, and Tel Beth-Shemesh, Israel". En S. la Niece; D. R. Hook and P. T. Craddock (eds.), Metals and Mines. Studies in Archaeometallurgy. London, Archetype, British Museum, 189-201.

Descargas

Publicado

2014-12-30

Cómo citar

Gallego Cañamero, J. M. (2014). Experimentando con armas ibéricas de hierro. La producción del metal en hornos de “tiro natural”. Gladius, 34, 37–64. https://doi.org/10.3989/gladius.2014.0002

Número

Sección

Artículos